Paraula de Ferru: Ángeles de la guarda, per Ferran Moreno i Castillon

El ministerio del interior espanyol, dirigit pel curiós ministre Zoido, va esbombar, ple d’orgull i satisfacció, que la patronal hotelera de Múrcia Hostetur volia premiar als policies encarregats d’estomacar al poble indefens i pacífic de Catalunya l’1 d’Octubre passat, amb una estada gratuïta en els seus establiments. El delegat del gobierno de Múrcia va celebrar públicament aquesta decisió amb les següents paraules «En nombre del Gobierno he querido transmitir mi agradecimiento a la presidenta de Hostetur por esta muestra sincera de reconocimiento a la extraordinaria tarea que las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado han desarrollado en Catalunya durante el desafío secesionista».

Però, com ens te habituats el gobierno espanyol, va patinar un altre cop perquè resulta que l’article 422 del codi penal en vigor estableix que “La autoridad o funcionario público que, en provecho propio o de un tercero, admitiera, por sí o por persona interpuesta, dádiva o regalo que le fueren ofrecidos en consideración a su cargo o función, incurrirá en la pena de prisión de seis meses a un año y suspensión de empleo y cargo público de uno a tres años” . És a dir, van córrer a celebrar una iniciativa que és constitutiva de delicte, tant per rebre el regal com per oferir-lo.

Segurament devien pensar que la llei no és per ells ni pels seus, que només s’aplica amb tota la duresa necessària contra els catalans i, si convé, s’inventen delictes i es forcen interpretacions absurdes i totalment mancades de rigorositat jurídica. Doncs no, ves per on, aquest cop no ha estat així i s’han alçat veus expertes avisant de la il·legalitat que el gobierno estava apunt de cometre.

Il·legalitats el gobierno? Hauria de ser impensable en un estat evolucionat amb sentit de la democràcia i garant del benestar social, però a espanya sí que passa perquè és palmari que és un estat que no ha superat la herència franquista i el provincianisme carrincló que fa que el sentit democràtic sigui tant pobre i ridícul com allò de que el compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana que va etzibar, orgullós, Pérez de los Cobos contravenint una resolució judicial. El gobierno ha comés moltes il·legalitats, ha perseguit persones per les seves idees, ha utilitzat la justícia en benefici propi no només per aturar els desitjos d’independència i llibertat dels catalans o bascos, sinó en benefici propi, d’ells i del seu partit. Han plomat les arques de l’estat impunement, han robat diners públics que han anat a parar a les seves butxaques, han fet desaparèixer proves inculpatòries de forma barroera, han insultat i reprimit qualsevols que no els fes el joc i els seguís la broma.

Espanya te un gobierno corrupte on la justícia i la llei no son iguals per tots i on és massa freqüent veure com la fiscalia, aquest organisme públic que hauria de vetllar escrupolosament pel compliment de la llei, mira cap a una altra banda o, directament defensa els delinqüents del gobierno o del seu partit o al partit mateix quan és clar i evident que no son innocents de cap manera. O cal recordar un tal M. Rajoy i la impossibilitat de les forces policials espanyoles per esbrinar qui és aquest tal M. Rajoy? Es clar que si els que han d’investigar aquest nom són el mateixos que havien de trobar les urnes de l’1-O, és del tot normal que no sàpiguen ni per on començar.

Jo no em sento espanyol, ni me’n he sentit mai, però sento vergonya aliena en veure com actua el gobierno espanyol i no puc entendre, de cap manera i per moltes voltes que hi doni, com és possible que encara puguin tornar a guanyar unes eleccions. Però suposo que aquesta reiteració en l’asenada de donar les regnes de l’estat a un partit corromput i a un gobierno corcat com l’actual és conseqüència directa de la ignorància política i de la deixadesa de tots els que voten sense pensar, perquè és impossible, hauria de ser-ho, votar pensant i votar així.

La comparsa gaditana “Los Ángeles de la Guarda” és la prova vivent de que hi ha una Espanya digne, amb majúscules, que pensa en democràcia i lluita per la llibertat igual que molts catalans. I amb aquesta Espanya jo sí que m’hi veig convivint en pau i harmonia, però també amb independència i llibertat. Amén o inshallah.

Per Ferran Moreno i Castillon, “Ferru”.