Paraula de Ferru: Hem vist, per Ferran Moreno Castillon

S’acaba un any, un més de tots els que ja portem a les esquenes, alguns més, uns altres menys, però s’acaba.

Ha estat un any prolífic en molts aspectes, però ha estat també gasiu en bones coses. La bondat ha sortit poc a passejar, probablement espantada per la deriva insensible que ha emprés l’ésser humà d’un temps ençà.

Hem vist com la tristesa i la desesperació ferien profundament massa gent que, fugint de casa seva per por, violència i pobresa, han topat amb la manca d’empatia d’una societat que es diu civilitzada però enfonsa en el fang del fred i la misèria els seus iguals.

Hem vist com la bogeria sense raó del terrorisme, del costat que sigui, escopia sang i dolor arreu, sense commiseració ni penediment.

Hem vist massa joves endinsar-se en el fosc i tenebrós món de la por aliena i la amenaça indiscriminada, sota el mantell d’un radicalisme bàrbar dominat per bèsties sense escrúpols ni raons.

Hem Vist, atònits, com el món sencer ha estat maltractat, abusat i exprimit per gent que, en nom del progrés i la modernitat, només volen enriquir-se més i més.

Hem vist com la nostra mar, la estimada Mediterrània, esdevenia tomba freda i anònima de massa persones vulnerables a les que hem negat ajuda quan només volien viure.

Hem vist colpejar persones indefenses i empresonar governs sencers per defensar els seus drets i les seves creences de forma pacifica.

Hem vist massa tristesa, massa solitud, massa escarni i massa llàgrimes en els ulls de la gent que ens envolta perquè hem perdut l’esperança d’un demà millor, bescanviada per la certesa de què el món es mor lentament.

A Eivissa també ha estat un any convuls i caòtic en el que la gent, per primer cop en molts anys, ha començat a prendre consciència del seu poder real.

Hem vist con la societat civil, la que fins ara ha callat i suportat estoicament les batzegades dels amos, ha dit PROU i ha començat a lluitar pel què realment és seu, el patrimoni, les platges i l’entorn natural.

Hem vist com una plataforma ciutadana s’ha enfrontat obertament al poder establert i ha començat a canviar les regles del joc amb la seva protesta pacífica, contumaç i efectiva.

Hem vist com la política, a l’illa, no canvia malgrat canviar de disfressa i de careta, afavorint als de sempre en detriment, també, dels de sempre.

Hem vist com la idiosincràsia d’Eivissa s’anava venent i substituint pel cartó-pedra de la ibiza del descontrol, la ostentació i la vulgarització generalitzada, escarnint la nostra cultura i la nostra tradició.

Hem vist com la prostitució, les drogues i les màfies diverses campaven sense mirament, estenent els seus tentacles arreu, gentrificant les ciutats i malmeten el camp i els conreus.

Hem vist com el cor i l’ànima de les persones que ahir ens ajudaven i ens donaven aixopluc es veia corcat i podrit per la cobdícia i el diner fàcil, canviant la fesomia de l’esperit de l’Eivissa ancestral amable i lluminosa.

Hem vist morir-se la mar i encimentar-se les muntanyes mentre els camps de conreu empetitien i morien de set alhora que les piscines fastuoses s’omplien de l’aigua que els hi era negada a la terra.

Però no tot ha estat lleig i dolent en aquesta illa, per què hem vist sortir el solei cada dia i hem pogut contemplar les estrelles i la lluna cada nit.

Ens queda molt camí per fer i molta vida per davant, a uns menys que a altres -és llei de vida-, i seguirem veient tot el què ens envolta i ens fa viure. I només de naltros depèn que el què veiem siguin somriures, llum, amor i alegria. Penso que és un bon propòsit per l’any vinent i així, en acabar l’any, podrem dir que hem vist i viscut en un món millor.

Ferran Moreno Castillon, «Ferru».