Al 1958, l’aerolínia Aviaco començà la primera ruta comercial d’Es Codolar, unint l’antic aeròdrom militar amb Palma i Barcelona.
Des de llavors, successives ampliacions i modernitzacions han portat Eivissa a tenir l’aeroport que tenim avui: Amb capacitat per assumir un dels trànsits turístics més intensos del planeta, amb zona Schengen i no-Schengen diferenciades, un parking “de gran ciutat” encara en obres, les “millors” zones VIP d’Europa i capacitat per acollir centenars de jets privats…
És indubtable que a una illa es viu molt millor amb connexions aèries amb el continent. Però la pregunta és: Al servei de qui es fan les infraestructures? Quin és el punt d’equilibri? I si sabem, amb dades objectives, que ja l’hem sobrepassat, per què hem de continuar creixent?
Eivissa té 160.000 residents i rep més de 9 milions de passatgers aeris anuals (sense comptar els 4 milions per mar). Ningú pot defensar que aquesta proporció sigui sostenible, ni socialment ni ambientalment.
Diu AENA que la nova ampliació no comportarà un augment de passatgers, cosa que les entitats, per experiències passades, no ens podem acabar de creure. Però no amaguen que el seu objectiu és preparar l’aeroport per acollir més “vips”, amb més vols internacionals, com el ja anunciat de Nova York, i una ampliació de la superfície total que afectarà els vesins.
Ampliar l’aeroport no respon a cap necessitat de mobilitat dels residents, però tampoc a la recuperació del turisme familiar que les administracions diuen voler.
Al contrari, agreujarà problemes que ja coneixem prou bé:
Emergència habitacional i gentrificació
Saturació turística
Emissions de carboni i escalfament global
Crisi hídrica i energètica
Impacte ecològic irreversible
En el últims anys, Amics de la Terra, integrats a la plataforma Canviem el Rumb, hem mobilitzat a milers de persones en manifestacions contra la massificació turística. Aquelles mobilitzacions van posar les bases perquè una nova generació, amb l’Associació de Joves d’Eivissa (AJE), com a baluard, hagi agafat el relleu amb molta força.
Són elles i ells els qui “tiren del carro” d’aquesta convocatòria. I la resta, tenim l’obligació de donar el màxim suport. Les generacions més joves són les que més pateixen l’expulsió forçosa de l’illa (habitatge, precarietat…), però també les que més tenen a perdre davant un futur incert (crisi climàtica, hídrica, energètica, militarització). I no oblidem que són les menys responsables de ser on som, i necessiten més que mai poder agafar el relleu i lluitar pel seu futur.
Per això, convidam tota la ciutadania a participar en la manifestació convocada pel pròxim diumenge 20 de setembre a les 18 hores, amb inici a s’Alamera (Vara de Rey).
Per una Eivissa amb futur i per viure-hi!
