La setmana passada ens va colpir la nova de la mort d’en Pere Ribas, qui fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, persona polifacètica i compromesa amb el seu poble i la seua gent. En Pere sempre es va caracterizar pel seu bon humor, per la seua gran capacitat comunicativa (innata, espontània i autèntica on n’hi hagi), i per la seua voluntat de treballar per la gent, per la millora de les condicions d’allà on ell tengués alguna responsabilitat.
Per al conjunt de la gent, en quedarà el seu compromís. Ja des de l’última etapa de la dictadura franquista, en Pere es va comprometre amb la democràcia, la igualtat entre tothom i el progrés. Va participar activament en tots els pactes progressistes que s’han portat a terme a l’illa d’Eivissa, i en va ser representant públic en diverses ocasions. Hi va estar tan implicat que, molt recentment, quan en Pere ja no ostentava cap càrrec municipal, comentant amb un vesí determinats problemes circulatoris que afectaven el nostre barri, sa Carroca, ens va respondre amb tota normalitat: “Parlau-ho amb en Pere Ribas, que segur que sabrà què s’hi ha de fer”. En Pere era sentit, de la manera més espontània i natural, com a representant nostre (ho fos encara oficialment o no). Això diu molt de la seua implicació i de la feina que va fer.
Com no podia ser d’altra manera, més enllà de la seua activitat política, en Pere Ribas era una persona compromesa amb iniciatives de caire comunitari, i molt especialment dins el món de l’esport, on se’l recorda també com a organitzador i promotor. Per exemple, al club de bàsquet ses Salines, del qual va ser, si no ho record malament, president.
Com deia Bertoldt Brech, hi ha hòmens que lluiten un dia i són bons / n’hi ha que lluiten un any i són millors / n’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons / i n’hi ha que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles. Ens ha deixat, idò, un imprescindible.






