Quan es va treure la concessió al Club Nàutic d’Eivissa, i es va passar a Litorales y Puertos Sostenibles, o alguna cosa així (cit de memòria), hi va haver un autèntic moviment en l’opinió pública eivissenca, en el sentit de defensar el Club. Jo mateix m’hi vaig sumar, i mantenc els arguments que vaig fer servir en el seu moment. Els batles d’Eivissa, especialment en Xico Tarrès i en Rafel Ruiz, varen mantenir sempre una postura favorable al Club Nàutic. Pens que ho degueren fer dins els límits de les seues atribucions (que no són gaires, en aquest camp, malauradament).
Per això em sorprèn profundament que ara que l’anterior batle de la ciutat d’Eivissa es troba en la tesitura de veure’s davant el jutge per l’anomenat ‘Cas Ports’, no hi hagi un moviment similar en defensa seua (si, com ens arriba, la major part de la qüestió va al voltant de la concessió al Club Nàutic). Des del meu punt de vista, tota la gent que va defensar que el Club Nàutic mantengués la concessió, ara mateix hauria d’estar donant suport a en Rafel Ruiz, perquè, en el seu moment, va donar la cara -potser perillosament- per aquesta opció.
De moment, en Rafel compta només amb el suport del Partit Socialista. Des de la dreta, no només no li donen suport (si més no públicament), sinó que hi ha qui diu i repeteix que, estant imputat, no hauria de ser el cap de l’oposició a l’ajuntament d’Eivissa. I coses encara més lletges. Com diu la dita popular, de desagraïts l’infern n’és ple. Era l’infern? O era el món? Ara no aconseguesc de recordar-ho.
Bernat Joan i Marí
efectivament, sa gent tenim memòria selectiva….
Jo t’ho dic: pq ningú l’estima per la xuleria i aseneria amb la qual va pel món. Senzill.
Això no treu que quan mira per algú aquest algú li mostri l’esquena. Desagraït voldir això.
Jo crec que sempre mira per ell i els seus interessos polítics. Creia que donar suport al CNI anava a fer-lo guanyar vots. I, posats, crec que la seua imatge és perjudicial per al PSOE i l’esquerra. Opinions…