Pregunta inevitable sobre el turisme, per Bernat Joan

Com que no es vol debatre sobre el model turístic, últimament només es diuen (i s’escriuen) banalitats. Que no s’ha de créixer desbocadament. Que fins i tot s’hauria de decréixer. Que aquesta illa —Eivissa— està sobreexplotada. Que tenim uns recursos limitats i una sobrepoblació a l’illa. Que els nostres serveis públics estan fortament tensionats durant l’estiu. Que a Can Misses es passen més temps atenent excessos de drogues i borratxeres que no pacients que necessiten atenció urgent per d’altres tipus de malalties. Etcètera. 

Al mateix temps que es diu que s’ha de decréixer, emperò, es parla d’emergència habitacional i es reclama la construcció de tantes vivendes com es pugui per albergar treballadors que ara malviuen en unes condicions absolutament inhumanes, en campaments de xaboles que si fossin a qualsevol barri de faveles de les grans urbs del Brasil, o a qualsevol extrarradi de Veneçuela o de Colòmbia. Es pontifica, per tant, a favor del creixement urbà (sense posar-hi gaires límits). 

I, alhora, es clama contra el lloguer turístic d’habitatges potser inicialment no pensats amb aquesta finalitat, posant per davant els guanys de qualsevol fons voltor amb seu a Qatar o a les Illes Caiman dels possibles guanys de petits propietaris eivissencs que miren d’arrodonir una mica els seus ingressos. És en aquest camp on podem veure les aliances més estranyes, entre els dos extrems de l’espectre polític nostrat. Quan es parla d’aquest tema, sovent la distinció entre extrema esquerra i extrema dreta resulta totalment impossible. 

Davant tot aquest desori, voldria llançar alguna pregunta, per si algú amb més coneixement que jo la pogués respondre: com ho podem fer per socialitzar els guanys del turisme? Com ho podem fer perquè la nostra única indústria (suposant que sigui una indústria) reverteixi en la millora del nivell de vida de quants més eivissencs millor?

BERNAT JOAN I MARÍ