¡Puta Barça y puta Cataluña!, per David Setbetes

T’imagines què passaria si els Mossos d’Esquadra arranquessin una bandera espanyola d’un aficionat del Reial Madrid menor d’edat que estigués fent cua per entrar a veure un partit de lliga entre el seu equip i el Girona -quan torni a primera divisió-?

T’imagines què passaria si, després d’arrencar-li la bandera espanyola, diversos agents de la policia catalana apallissessin a aquest aficionat menor d’edat indefens, tirat a terra, amb porres i a cops de puny?

T’imagines què passaria si un grupuscle d’aficionats exaltats del Girona animés els Mossos a seguir amb el correctiu vers el jove madridista cridant coses com «foteu-li canya!» o «puta merengue!» o fins i tot «puta espanyol!!!»?

Doncs fa de mal dir, però el ventall d’opcions de resposta des de l’Estat espanyol podria anar des de l’aplicació, de nou, de l’article 155 i el desmantellament integral del cos de Mossos d’Esquadra, fins al tancament de l’Estadi de Montilivi durant tota una temporada pel comportament violent i indecorós de la seva afició. Sense fer distinció entre els grups radicals d’aquesta i la resta de socis de l’entitat gironina que res haurien tingut a veure amb la pallissa perpetrada per la policia catalana.

Per descomptat, els seguidors del Girona i de la resta dels equips catalans, ho tindrien molt complicat a l’hora de desplaçar-se a animar les seves esquadres als camps de més enllà de l’Ebre perquè probablement -i no sense certa raó- serien rebuts a crits i, segurament, rebrien insults, agressions i potser fins i tot càrregues policials sense cap mena de provocació prèvia.

Vaja, que seria com el que passa ara però multiplicat. Seria anar a qualsevol camp i continuar escoltant «Puta Barça y Puta Cataluña» encara més fort, durant més estona i entonat per més seguidors i ‘cunyats’ de les aficions rivals.

Pel que sigui, però. Tal volta per algun tret diferencial entre catalans i espanyols -tot i que a ambdós col·lectius hi tenim ovelles negres…, i bona gent-, el comportament dels Mossos crec que no seria com el d’alguns dels agents de la Policia Nacional espanyola que diumenge passat ‘ajusticiaren’ a garrotades a un jove culer menor d’edat que feia cua a l’Estadi de l’Elx, el Manuel Martínez Valero, després d’arrabassar-li per la força una estelada entre ovacions de la part més radical de l’afició de l’Elche CF.

En què baso aquest supòsit?
Idò en el passat dissabte, unes 24 hores abans dels fets del Martínez Valero, quan la plaça Sant Jaume de Barcelona fou l’escenari d’una concentració organitzada pel moviment d’extrema dreta Save Europe Act amb el suport de grups com Reconquista, vinculat a Vox.

L’aquelarre supremacista no va anar tan bé com els seus organitzadors haurien volgut, ja que segons les cròniques de la jornada, amb prou feines va comptar amb la participació d’entre una cinquantena i un centenar de persones, mentre que la contramanifestació antifeixista va agrupar a prop de mig miler d’activistes.

En tot moment, la concentració ultra va estar protegida per efectius dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Barcelona, que van encapsular els antifeixistes a un racó de la plaça per a evitar que les dues manifestacions acabessin xocant i hi pogués haver cap enfrontament.

Malgrat la tinença, per part del bàndol minoritari, de simbologia preconstitucional, supremacista i fins i tot pronazi, no s’esmenta enlloc que cap dels seus portadors fora reduït, colpejat ni detingut per les forces de seguretat tot i les seves proclames antidemocràtiques promovent missatges d’odi vers els migrants i vers qualsevol col·lectiu que no fos blanc, europeu, de la dreta radical i heteropatriarcal.

Pregunta de l’autor: Què hauria passat si n’Ignacio Garriga, secretari general de Vox, de pell tirant cap a fosca i trets d’ascendència africana, s’hagués colat enmig de la manifestació dels seus camarades de Save Europe Act?

En tot cas, dissabte a Barcelona, les forces de seguretat, en aquest cas la policia catalana i la policia barcelonina, van fer la seva feina: Controlar les dues concentracions de signe contrari perquè no hi hagués cap conflicte i tot Déu se n’anés cap a casa sense cap nyanyo ni contusió ni estada al calabós.

Diumenge no va ser així, i tot plegat recordava força a les imatges d’abús policial durant l’u d’octubre del 2017. I recordava als càntics de l’«A por ellos» amb què s’acomiadava als ‘piolins’ des dels pobles de mitja Espanya. I recordava el missatge del tres d’octubre del 2017 emès per l’indigne Felipe VI on ignorava la violència policial de l’1-O, no demanava diàleg i donava cobertura política a la intervenció de l’Estat sobre Catalunya.

Han passat nou anys i sembla que les coses no han canviat gaire, i sembla que amb l’auge de les dretes extremes i els previsibles resultats, a les pròximes eleccions espanyoles, amb una majoria de Vox i PP per molts desitjada, la catalanofòbia derivarà encara més en odi als catalans.

Bé, duem segles així. Potser, només potser, un bon dia algú mirarà de fer les coses d’una altra manera…, o s’acabarà el món i no ens haurem d’amoïnar per aquestes coses quan ens extingim tots plegats.

Mentrestant, lamento els fets de diumenge. Talment com lamentaria que qualsevol aficionat de qualsevol club rebés un tracte similar per part de qualsevol agent de policia de qualsevol nacionalitat.

A partir d’aquí, obro espai per als vostres comentaris, inclosa la innecessària dosi de bilis que contindran alguns d’aquests. Ningú no és perfecte, començant per un servidor, i cal perdonar-ho.

David Setbetes