Si en comptes de Mikhaïl Gorbatxov (endinsem-nos en la ucronia), a l’URSS, el dia 9 de novembre de 1989 hi hagués hagut en José María Aznar de secretari general del PCUS, segurament hauria enviat, tal i com li demanava Erik Honecker, líder de la República Democràcia d’Alemanya, els tancs contra els manifestants que tombaven el Mur de Berlín. La Història hauria anat d’una altra manera.
Si en comptes de Mikhaïl Gorbatxov, a l’URSS, l’11 de març de 1990 hi hagués hagut un tal Pedro Sánchez, segurament no hauria reconegut l’Acta d’Independència, sinó que, previ enviament de la força pública, hauria proposat una taula de diàleg per negociar quatre micarates amb la duma bàltica. Ningú no els hauria estalviat un plus de violència.
Si en comptes de Mikhaïl Gorbatxov, a l’URSS, el 26 d’abril de 1986, hi hagués hagut, posem per cas, en Mariano Rajoy, segur que, en comptes d’escoltar-se Valeri Legàssov i Boris Sxerbina i de fer-los cas quan li varen dir que havia d’actuar d’urgència a Txernòbil, els hauria enviat a Sibèria i hauria sortit per la tele diguent que havien sét uns filets de plastil·lina. La tragèdia de la contaminació radiactiva hauria anat d’una manera diferent.
Si en comptes de Mikhaïl Gorbatxov, a l’URSS, els dies en què canviaren els règims polítics d’Hongria, Txecoslovàquia, Polònia, Romania, Bulgària, etcètera, hi hagués hagut qualsevol dels actuals líders de la Unió Europea, probablement, en ares de la raó d’estat, la cosa hauria acabat ben malament.
Però hi havia en Gorbatxov, un home que abans que nacionalista rus (que ho era) era demòcrata (encara més), i, per això, va posar la voluntat de les diferents nacions que tenia sota el seu domini per damunt de la seua idea de com havia de ser el món. I, ja us ho dic jo, eren molt diferents. Aquí es veu la talla d’un autèntic líder mundial.
BERNAT JOAN I MARÍ
Y Santa Teresa era de Lérida.
Bernardo Juan, como siempre ; no le dice la verdad ni al médico. El odio remunerado del que lleva viviendo toda su vida , y que ha depositado obedientemente en las mentes de todos los niños a los que ha adoctrinado en su etapa de verdugo intetectual cuando se decía profesor -aunque todos sabemos a lo que se dedicaba en realidad- lo ha poseído de tal manera que el personaje ya ha suplantado a la persona.
Joer, Joaquim Estaca Reial i Ros, aixugat l´escuma que et tacarás la camisa
Verborrea fascista Joaquín…
Sobran tus opiniones tanto cómo tú ideología.
I, com que ja l’hem desposseït de la condició de persona (canviant-lo per personatge), ja el podem matar. No és això, Vara? (No sé de què em fa tuf, el teu comentari… És, és, és… com una vella i coneguda olor…)
Matar dice el odiador…te crees que soy Companys ?
Bravo,Joaquín !!!
Qui s’atreveix a parlar dels genocidis perpetrats pels catalans, venint d’on vénen els que s’hi atreveixen? “Ver la paja en el ojo ageno y no ver la biga en el propio”, en deis vosaltres, veritat?
Companys : A S E S I N O DE E R C
Pobres catalanes, siempre han sido un pueblo perseguido.
Pero ahora estamos empezando a disfrutar viendo como desde hace días están peleándose entre los partidos independentistas, ya no van juntos ni a las manifestaciones.