Spectre: La fórmula original, per David Setbetes

Tots els tius, en algun moment, hem fantasiejat en ser James Bond, un paio amb recursos, àgil, vestit sempre impecablement, al volant dels millors cotxes, amb llicència per a matar i, sobretot dels sobretots, amb un no sé què d’irresistibilitat per a les dones que fa que aquestes, sempre guapíssimes, caiguin com mosques als seus peus. I és que quan sona la música, apareix l’espiral i enmig de l’objectiu el nostre protagonista s’atura, ens apunta i dispara, sabem sense cap ombra de dubte que som davant l’autèntic, la fórmula original mil voltes imitada però mai igualada.

En aquesta ocasió, a més, ens trobem a la darrera part de la trilogia protagonitzada per en Daniel Craig i dirigida per en Sam Mendes, un realitzador camaleònic que uns quants anys enrere dirigiria ‘American Beauty‘, probablement la cinta que ha influït més en la meva manera de consumir una vida amb final feliç emperò turmentada fins a l’alliberadora detonació final.

Divagacions a banda, anem ara a ‘Espectra‘, una pel·lícula de 007 on hi trobem els ingredients habituals en forma de volta per mig mon des de Mèxic fins a Roma passant per Tànger o els Alps, femmes fatals, enemics poderosos i despietats, així com col·laboradors preparats per facilitar-nos les ferramentes precises per tirar endavant la nostra aventura en pro d’un món més just on els malvats paguin 9mm de peatge per haver-se extralimitat en les seves ànsies de poder.

Potser sí que és veritat (com deia el noi que sortia rere meu del cine, analitzant la peli) que abans els malvats eren més malvats, les persecucions i les explosions més vistoses i les noies tenien la falda més curta i l’escot més generós. Però, amic meu, els temps canvien, i totes aquestes qualitats, avui en dia, ja les trobem en altres cintes. En James, en aquesta darrera trilogia, ha volgut i aconseguit fer un pas endavant. Ha sabut saltar-se l’estereotip i, sense deixar de ser qui és, mostrar-nos un caire més personal, més fosc si cap, més evolucionat que les entregues clàssiques (brillants en els seus temps!) on tot rutllava segons una fórmula que s’anava repetint canviant sols alguns cromos i escenaris.

La vida és cada cop més complexa, interconnectada i voraç, i en Bond, James Bond, ens diu que abans de travessar la línia vermella que ens empeny a la despersonalització i al titellisme davant obscurs poders i corporacions vàries, encara som a temps d’escollir quedar-nos al llit i passar, avui si, d’una dinàmica que sols cerca convertir-nos en cliks mal·leables empesos inexorablement pel vent i les marees.

Sols cal prendre consciència de la diferència d’un mateix i fer-ne orgull i bandera. Potser així i sols així, haurà valgut la pena.

SPECTRE
Gènere: Acció, Drama, Thriller
Nacionalitat: Regne Unit, USA
Director: Sam Mendes
Guió: John Logan
Repertori: Daniel Craig, Dave Bautista, Christoph Waltz, Ralph Fiennes, Monica Bellucci, Léa Seydoux, Ben Whishaw, Naomie Harris, Andrew Scott, Rory Kinnear.