Toc, toc… Que hi ha algú?: Carta de protesta dels membres de tribunals de les oposicions del cos de mestres

A 4 dies de celebrar-se les oposicions ordinàries del cos de mestres de les Illes Balears, els membres dels diferents tribunals que ens hem de desplaçar a a una altra illa ens trobem davant una incertesa total.

A 4 dies d’haver d’estar en una illa diferent a la que residim i a la que ens envien per formar part d’un tribunal d’oposició, no tenim cap tipus de notícia per part de la nostra conselleria d’educació. Bé, sí. Sabem que ens haurem de desplaçar a una altra illa i que ens hi haurem de quedar fins que s’acabi tot el procés (probablement fins a finals del mes de juliol).

Però això és lo únic que sabem…

A 4 dies de les oposicions, no sabem ni quin dia ens enviaran cap allà, ni on ens allotjarem, ni com ens podrem desplaçar des del poble on ens enviïn fins a les seus on haurem de corregir els exàmens cada dia, amb la pressió de la conselleria ficant pressa per acabar és més ràpid possible.

A 4 dies de les oposicions, som un munt de famílies que ens trobem davant una gran falta d’informació per a poder organitzar-nos i mirar de fer aquest procés el més soportable possible.

A 4 dies de les oposicions, el grau de frustració i sentiment d’abandó per part de la nostra conselleria és immens. 

La nostra conselleria, per qui treballem i ens deixem la pell dia rere dia, donant el millor de cadascun de nosaltres, ens està donant l’esquena i no ens ho està posant gaire fàcil.

Però això sí.. ens demana que siguem empàtics. Empàtics perquè, és clar, som tants que, amb tant poc temps, és molt complicat gestionar-ho tot…

I nosaltres ens preguntem…

Senyors i senyores de conselleria d’educació… No és cert que fa MESOS que teniu previstes unes oposicions amb tribunals desplaçats i, per tant, que podríeu haver iniciat el procés amb antelació?

I doncs… Si és així… 

Com pot ser que, a quatre dies de les oposicions, encara no tinguem cap tipus d’informació?

Que ens toqui formar part d’un tribunal d’oposició ja implica bastanta gestió a nivell personal i familiar… Però sentir-nos ignorats i com a titelles, és inacceptable.

Un grup de membres de tribunals, molt decebuts.