Dijous vinent sabrem qui serà el president (o la presidenta) del Congrés dels diputats, és a dir, qui serà la tercera autoritat del Regne d’Espanya. De moment, hem pogut assistir a dos moviments interessants: un, per part de Meritxell Batet, que l’ha presidit durant aquesta última legislatura. Na Batet es lleva d’enmig per no embolicar més la possible futura investidura de Pedro Sánchez, i per facilitar (també) l’entesa progressista al Congrés. Després d’una presidència molt discutible, el gest l’honora. La majoria no el saben fer. El segon moviment, prou interessant, ve de Coalició Canària. Coalició Canària no deixa de demostrar que tenir representació pròpia, per poca que siga, dona una visibilitat extraordinària. CC ha proposat que la presidència del Congrés siga per al Partit Nacionalista Basc (PNB).
Fins ara, atenent a la lògica bipartidista, els presidents del Congrés sempre han set d’un dels dos partits majoritaris a Espanya. Abans eren d’UCD o del PSOE; posteriorment, del mateix PSOE o del PP. No hi havia alternativa, ni fins fa no-res, ningú no hi pensava, en una alternativa possible. Ara, emperò, la proposta ja és damunt la taula. I ningú no considera que siga inviable, ni prop fer-hi. Ben al contrari: es veu com una possibilitat ben clara.
Des del meu punt de vista, una presidència del Congrés en mans del PNB permetria fer entrar més fàcilment algunes reformes que el parlament espanyol necessita, començant per l’ús de les diferents llengües oficials. Fins i tot potser serviria perquè algun dia el Senat es convertís, efectivament, en una Cambra de les Nacionalitats, opció que entenc que es troba en l’esperit fundacional de la Constitució espanyola. Vegeu miracle! És ben possible que, al Regne d’Espanya, el camí del constitucionalisme es vagi reemprenent de la mà del PNB.
La presidència del Congrés en mans del PNB no acabaria d’aclarir el camí per a la presidència del govern per a Sánchez. L’actual president en funcions encara haurà de fer els deures amb l’independentisme català, si vol reeditar mandat. Però suposaria un context i un ambient molt més amables.
BERNAT JOAN I MARÍ
Se debe decir PNV, en euskera EAJ
Pero en catalan es basc… De todas las maneras lo correcto es PNV no PNB, cosa que usted ya sabe. Pero yo, vasco de 75 años me choca verlo así escrito.
https://www.eaj-pnv.eus/es/
“Però suposaria un context i un ambient molt més amables”
Me temo que los franquistas de la oposición y los nacionalistas españoles no permitirían que el ambiente fuese amable
El pancatalanismo y su catalanizador normalizador…. imagínese Bernat, que llamamos a su amado ERC, IRC, Izquierda Republicana de Cataluña, verdad que no? entonces aplíquese y respete los nombres propios, no solo lo diga, cúmplalo. Salut i ànims!