Durant aquests darrers anys, i especialment durant aquests darrers mesos, els jutges tenen tendència a acusar els altres poders de l’estat (legislatiu i executiu) de ficar-se en el seu camp, d’interferència. La setmana passada jutges i fiscals protagonitzaren una vaga prou curiosa. Es queixaven de les reformes que, des del Ministeri de Justícia i des del parlament espanyol, s’estan dissenyant (i aprovant democràticament), en relació al funcionament de l’administració de Justícia. Aquesta insòlita vaga (poden els jutges i els fiscals fer vaga?), no constitueix una clara interferència en els altres dos poders de l’Estat?
No ha estat una clara interferència cada vegada que (alguns) jutges i fiscals s’han posicionats contra lleis que es discutien en el parlament, com ara la Llei d’Amnistia? No constitueix una interferència intentar dir al legislador com ha de legislar, i que han de dir les lleis?
Pensant en la vaga de jutges i fiscals, pensava que coses com a mínim igual de grans podríem veure, si tothom es posava en el mateix pla. Per exemple, què passaria si els diputats que veuen dia sí dia també que els jutges els discuteixen (i sovent no apliquen) les lleis que ells aproven democràticament però que no els agraden decidissin posar-se en vaga? Vaga de diputats contra jutges, perquè aquests boicotegen algunes lleis? Seria més estrany que la vaga que vàrem veure la setmana passada?
I si es posassin en vaga els ministres, contra la interferència del poder judicial? I si, emulant Amadeu de Savoia, emprenyat amb tothom, decidís posar-se en vaga el rei?
Veurem coses, n’estic convençut. Sobretot perquè cada dia es posa més de manifest com resulta de difícil la defensa a ultrança del nacionalisme espanyol sense col·lidir, sistemàticament, amb la democràcia. I per aquí plora la criatura.
BERNAT JOAN I MARÍ
