En l’explicació d’aquestes paraules hi mesclarem aspectes que fan referència a la cultura popular i els més estrictes que entren en el camp de la lingüística.
Si us hi fixau, a Eivissa hi ha tendència a dir “dijous jarder”, però s’ha d’escriure llarder, perquè aquest adjectiu, que fa referència al darrer dijous abans de la quaresma (1), prové del llatí LARDUM (que significava carn de porc salada i, per ampliació, greix, llard). En altres llocs de parla catalana l’anomenen dijous gras i, pertot, és considerat popularment el primer dia de la setmana de Carnaval.
Aquesta pronunciació “jarder” és a causa d’un procés fonètic que s’anomena assimilació, és a dir, que un so, s’atraca a un altre de pròxim: en aquest cas, la “ll” de llarder, s’assimila a la “j” de dijous.
Al llarg del temps, s’ha anat celebrant de diverses maneres aquest dia a Eivissa. Joan Castelló Guasch a Greix vermell i altres escrits, publicat per l’Institut d’Estudis Eivissencs l’any 1988, parla del costum de les mones que es feien per a aquest dijous, que eren una espècie de panets dolços amb un ou dret enmig (o més d’un) a vegades pintat. Explica també que, a Vila, hi havia balls al Pereira, al Serra i al Casino. Però sobretot ha estat, i aquesta tradició encara es conserva, dia de menjar ous: “Sobretot en truita, amb sobrassada, amb xulla, amb formatge, amb faves tendres, amb pèsols, amb carxofes, amb espàrrecs…”.
Parlant de carnaval, hem de dir que tan correcta és aquesta paraula, d’ascendència italiana (carnevale) provinent del llatí CARNE LEVARE, és a dir, “llevar la carn”, com carnestoltes, que té el mateix sentit, ja que prové de CARNES TOLLITAS, també “carns llevades”, perquè en acabar el dimarts (“Mardi gras”, en diuen en francès) arriba el dimecres de cendra i comença la quaresma, època en la qual, ja sabeu, per tradició cristiana, es llevava la carn i els seus derivats de la dieta.
(1) Quaresma prové del llatí QUADRAGESIMA (DIES), és a dir dia quarantè abans de Pasqua.
