La revista Serra d’Or està editada per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i va néixer, tal com ha arribat als nostres dies, l’any 1959 (encara que va tenir una primera època iniciada el 1946), sempre sota els auspicis de la dita Abadia de Montserrat, a la qual deu el seu nom.
Segueix apareixent (aquest mes de març n’ha sortit el número 723) amb un contengut plenament cultural: articles sobre història, llengua, literatura… i dirigida per l’erudit investigador mallorquí Josep Massot i Muntaner, bon amic d’Eivissa.
Al seu número 12, de desembre de 1967, va dedicar la seua portada i la secció «Panorama» a l’illa d’Eivissa, un total de 24 pàgines, amb el títol «Eivissa en un nou món», que feia referència a aquest nou horitzó que s’obria cap als canvis econòmics amb què a Eivissa «ja no permet de viure una història lenta en la seua blava soledat» i on es fa un fresc molt ampli (per la multiplicitat de veus i de temes) de la societat eivissenca amb els dubtes i les certeses del nou rumb iniciat.
La quinzena de fotografies que acompanyen els articles són de Toni Catany (Llucmajor, 1942 – Barelona, 2013) un dels grans fotògrafs contemporanis.
La nòmina de col·laboradors és espectacular vista des de la perspectiva que ens atorguen aquestos més de cinquanta anys transcorreguts, com podeu veure en aquest detall de l’índex:
Així, Marià Villangómez fa un magnífic resum històric (estructurat a la manera de l’aparegut a Eivissa: la terra, la història, la gent, de 1974), que conclou amb aquestes paraules sobre els canvis que s’estaven precipitant a l’Eivissa de meitat de la dècada dels seixanta:
«L’accelerada invasió turística promou uns canvis ràpids en tots els ordres, amb l’adaptació d’Eivissa -indústries hotelera i de la construcció, comunicacions, comerç, etc.- a la nova font de riquesa…».
Il·lustrant l’article de Villangómez, entre altres, tota una pàgina de fotografies sobre la Formentera dels seixanta:
Bartomeu Escandell Bonet, en un dels pocs articles que li recordam en català, hi fa un ampli recorregut sobre la història (i la historiografia) eivissenca.
Enrique Ramón Fajarnés (1929), exsenador i exdiputat i també exsecretari del Foment del Turisme de l’illa d’Eivissa hi escriu un documentadíssim article, «El turisme, eix de l’economia», ple de dades de valor, com les d’entrades de turistes, de tràfic de mercaderies, d’establiments, de moviment de passatgers…), marcant l’any 1960 com a clau per a la indústria turística, ja que aquell any «el nombre de visitants ja gairebé igualà el d’habitants de l’illa».
Per la seua banda, Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona 1914 – 1983), crític i historiador de l’art reconegut internacionalment, dona a conèixer els noms que conformen, seguint la seua terminologia, «la pintura moderna eivissenca», en una visió cronològica que comença amb Narcís Puget i continua amb noms com Antoni Pomar, Ferrer Guasch, Tur Costa, Vicent Calbet (del qual destaca que prompte complirà els trenta anys i que «pertany ja a un nou estrat, actualíssim de l’evolució de la pintura»). Vol apuntar també Cirici que «una gran part de l’ambient ha estat creada per la presència d’una acció emprenedora de les galeries d’art El Corsario i Ivan Spence».
En aquest moment de canvi històric, econòmic i social d’Eivissa el títol de l’article de Baltasar Porcel (Andratx 1937 – Barcelona 2009) encarna el moment de trobar-se davant un cruïlla de la societat eivissenca: «Eivissa, entre l’arrelament i el turisme», que fa aquest comentari premonitori:
«I de cada cop més els eivissencs depenen més de la fràgil indústria turística (…) Avui [1967] a Eivissa hom menja, té quatre diners, riu satisfet, això és evident, el progrés és notori, i ja se n’ha parlat prou. (…) Però el moment és molt sensible, molt perillós. Cal reflexionar amb un cert estat d’ànim alarmista. L’embadocament i existir al dia pot ésser massa fatal».
Lògicament, ateses les característiques d’aquesta sèrie d’articles, només us n’he fet un tast. Us recoman que el busqueu i pugueu llegir, i us retureu, en els arguments que hi exposen tots els seus autors en teoritzar sobre el canvi de l’illa que estava en procés.
Per Joan-Albert Ribas
