MEMÒRIES D’UN POETA EMÈRIT – TONI ROCA
Tothom es troba sol en el cor de la terra
travessat per un raig de sol
i el vespre ve tot d’una…
Salvatore Quasimodo
Punt final, acte darrer, últim esclafit més o menys sonor, espectacular de la segona campanya electoral, que la primera (se’n recorden?) fou a les acaballes del passat abril de primavera i glòria (bé, no molta glòria per a Pablo Casado, però…) quan tot el mapa, tota la geografia estesa trencà una situació política diguem que difícil.
Després, molt poc després, el polític infatigable, ambiciós, tenaç es llençà amb remor i fúria a la conquesta/reconquesta del vot sempre dispers, volàtil sempre també. Però ara tot això sembla que s’acaba, que el punt exacte és tot just ara mateix. I el dissabte proper, la reflexió, la meditació, el pensament, tres conceptes que un servidor poc a utilitzat a través de la seva vida.
Coses que passen quan un neix amb vocació de poeta emèrit. La campanya sembla que fou dolça i tranquil·la, sense cap especial rellevància o notícia aclaparadora. Cadascú de forma viatgera ha venut el seu producte… Sota carpes emotives, els polítics han repartit la seva propaganda i tal vegada per primera vegada a la història, un alcalde socialista, Rafa Ruiz, visità els nobles salons del centre cultural Ebusus, cap i casal de les nostres dretes més eivissenques que mai. Punt final, però el desenllaç es prou conegut; guanyaran les esquerres. Lògic.
