Bernat Joan i Marí / Llegesc que hi ha una guerra de pintades, allà vora sa Blanca Dona, entre Emprendada Feminista (que s’atribueix la pintada “Eivissa feminista”) i uns anònims que es dediquen a esborrar-la amb la bandera monàrquica, i, si no ho llegesc malament, el lema “España siempre”. Es veu que si ets feminista no pots ser espanyol. El grau d’exclusió que preconitza l’extrema dreta arriba a tal punt que, a la fi, ni el torero ni la manola no seran espanyols.
Però no és la meua intenció, avui, parlar del conflicte nacional. Sinó de feminisme. Crec que la consciència feminista augmenta, certament, però encara pica molt sovent sobre ferro fred. Perquè al món avanci la igualtat entre dones i hòmens, pens que sovent no es poden fer polítiques igualitàries. Fixem-nos, per exemple, en la cultura més generalitzada a l’Àfrica i a l’Amèrica del Sud, al voltant de la qüestió. Les dones treballen, a grans trets, i els hòmens juguen i beuen. Es poden tractar, políticament, igual, hòmens i dones, ni que siga per pura supervivència econòmica? Pens que no. A l’Àfrica ja s’ha fet l’experiment de donar microcrèdits només a dones. I ha funcionat raonablement bé. Ara s’hauria de considerar si, en aquests contextos, posem per cas, els hòmens haurien de poder accedir a la propietat privada. O si el seu vot hauria de valer igual que el de les dones.
A la nostra part del món, vista la gestió de la pandèmia que encara ens sacseja, ens hauríem de plantejar si les dones i els hòmens estan igualment preparats per ser primer ministre. Comparem la gestió de les primeres ministres de Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Islàndia, Nova Zelanda o Alemanya amb la gestió del primer ministre que cada lector vulgui escollir entre els dos-cents i escaig d’estats existents. Una bona opció seria establir una clàusula democràtica segons la qual només hi pogués haver primeres ministres. No estaria malament, i segurament la salut pública hi sortiria guanyant. També serviria per equilibrar el fet que des de Mesopotàmia manen només els mascles. Si els pròxims quatre mil cinc-cents anys manassin les dones en exclusiva potser arribaríem a trobar algun tipus d’equilibri.
