Trob interessant veure com fascinen els infants aquells miralls que estrafan el cos, i que, quan t’hi mires, apareixes amb el cap allargassat, o les cames curtíssimes, o amb qualsevol altra distorsió remarcable. Acab de llegir una crida a la vaga de dia 15 d’octubre que, de seguida, m’ha portat aquells miralls al cap. En aquest document, hom crida a la vaga “contra el genocidi a Gaza” i s’hi expressa una protesta molt viva contra el rearmament dels estats, contra l’augment de la despesa en defensa, etc, i s’atribueix aquest augment a la guerra del Llevant.
Qualsevol persona amb una mínim d’informació sobre el que està passant pel món sap perfectament que l’augment del pressupost destinat a defensa, a la nostra part del món, ço és a la Unió Europea i a Occident en general, no té res a veure amb la guerra del Llevant, sinó amb la d’Ucraïna, i que la raó (o l’excusa, segons com s’ho miri cadascú) per a la despesa és l’amenaça russa. Quan Rússia va atacar Ucraïna, a diverses parts d’Europa es varen encendre totes les alarmes. Es varen encendre a Moldàvia, davant un possible atac també a les seues fronteres. Però també es varen encendre a les Repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), i als països nòrdics (no debades Suècia i Finlàndia varen demanar el seu ingrés immediat a l’OTAN).
Dir que l’augment de la despesa militar té, aquí, res a veure amb Palestina constitueix un insult a la intel·ligència i no pot estar més fora de la realitat. I aquestes badades, malauradament, anul·len tot allò de coherent i correcte que pugui tenir la convocatòria. No tot es pot posar dins el mateix sac, sobretot si no hi ha cap fonament per fer-ho.
Aquest estiu vaig ser a Hèlsinki i a Tallin, i a totes dues ciutats s’hi veien tantes banderes ucraïneses com de palestines se’n veuen a Barcelona o a París.
Bernat Joan i Marí
Tens raó, però cal tenir en compte, que es rearmament ja es plantejava avans de sa guerra d’Ucraïna, com així ho manifestaven els que acudien a ses fires d’armament (curiós test, on es donava per descomptant que aviat hi hauria una guerra).
Putin va ser una víctima d’una bona campanya de desinformació duta a terme pels serveis d’Intel·ligència, que el van portar a pensar, que Occident no acudiria en socors d’Ucraïna, així com tenir sa seguretat, que una bona part dels ucraïnesos desitjaven la intervenció. Per això va entrar en mode «desfilada», sense entendre perquè atacaven ses seves columnes de blindats.
I és que, cal tenir en compte, que s’embús econòmic d’Occident té una sortida amb ses guerres… sobretot si els morts els posen altres, i només es ven armament, i després de sa guerra, es reconstrueix un país.
Sa guerra és un bon negoci.