Estic pensant que tenim molta força i, alhora, no la aprofitem per fer reivindicacions que són fonamentals per a la nostra vida i pels que venen.
Sembla que no tots estem d’acord amb tenir una Sanitat Pública i universal. Que tots els diners que es recapten i tots els que no es recapten i s’haurien de recaptar, són més que suficients perquè això sigui una realitat.
Al meu entorn hi ha molta gent que pensa que amb tenir una assegurança sanitària està salvada. Això és una gran mentida. Quan hi ha malalties que requereixen tractaments costosos i llargs, no se’n fan càrrec i t’envien a la Pública. I la Pública, amb una manca de recursos flagrants en molts hospitals, tampoc t’atendrà en temps. Bé, si tens un compte corrent de sis o set xifres (més aviat set), no tens problema. La Visa ho arregla.
No sé què passa amb aquesta desídia, passotisme i poca voluntat d’arreglar res… no ho entenc. Som 170.000 persones a Eivissa i Formentera i som incapaços de mobilitzar 1.000, 500 o 200 ciutadans en una concentració o manifestació per una Sanitat Pública per a tots. Suposo que coneixeu el que està passant a Andalusia, a Madrid i molts altres llocs que aniran sortint, segur.
Nosaltres, ho dic així perquè estic envoltada de gent amb càncer, coneguts, amics… ens costa la vida haver de fer coses que passen desapercebudes perquè no som famosos i crec que més d’un dirà: ja està, la pesada de sempre.
Ho sento, tinc molta indignació per la manca d’assistència, però també pel poc interès dels meus conciutadans.
Us desitjo molta salut!
Pilar Hernández Ribera






