La Intel·ligència Artificial (que, com ja hem apuntat altres vegades, no pot ser, perquè, si és artificial no és intel·ligència, i si és intel·ligència no és artificial) s’alimenta d’allò que podem trobar a les xarxes (diverses i variades, com hi ha món!). A través d’allò que se suposa que ja coneixem, la IA pot generar coneixements nous, amb una velocitat i una capacitat que queden totalment fora d’allò que ens resulta abastable als humans, amb els nostres cervells particulars.
Ara bé, com ja han explicat alguns dels observatoris sobre allò que cirdcula per les xarxes, resulta que més de la meitat d’allò que hi ha penjat és mentida. Evidentment, quan hi cercam alguna cosa, hem de ser capaços de discernir si la font té prou credibilitat o no, per donar-ho per bo o per qüestionar-ho de manera immediata. I, si realment més de la meitat del que circula per les xarxes és mentida podrida, com ho fa la IA per distingir el gra de la palla? Té la capacitat de no assimilar el que són notícies falses, de distingir-les de les que es troben suficientment contrastades?
Permeteu-me el benefici del dubte. Certament, ja no es poden encomanar treballs als alumnes, perquè els acabarà fent alguna de les I A s que circulen pel món, però tampoc no hem de suposar que tot allò que ens faci el Chat GTP tengui visos de veracitat. Ni tan sols de pressupòsit de versemblança.
Com podeu veure, continuu pensant que és bo mantenir l’escepticisme, davant l’entusiasme que bona part de la nostra societat mostra, impúdicament, davant el feudalisme tecnològic que, paradoxalment, ens retorna a l’Edat Mitjana. O encara més endarrere.
Bernat Joan i Marí
