@Marina Ribas / El Nadal és una de les festivitats més importants del calendari cristià: se celebra el naixement de Jesús. Com ha passat amb la majoria de tradicions, la vessant més religiosa s’ha anat perdent i molts de països també celebren aquesta festa independentment de les seues creences.
Si una cosa caracteritza el Nadal arreu del món és el menjar. Cada indret té els seus costums gastronòmics, que se comparteixen al voltant d’una taula la nit i el dia de Nadal.
A Eivissa i Formentera, antigament, la nit de Nadal no es feia tanta festa com ara. Les famílies es reunien per sopar i, en haver menjat, anaven cap a matines, a les caramelles. Si en tornar encara hi havia gana, aprofitaven per picar quatre coses que havien sobrat del sopar.
Joan Castelló, en el seu article ‘Sa salsa de Nadal i sa porcella’, ens explica què menjava la gent d’Eivissa: “Es plat fort de Nadal, sempre havia sét sa porcella rostida. I ho és encara. Aquí no hi havia indiots o pavos, o, si n’hi havia, eren molt pocs i sa gent no en feia gaire cas”.
Així doncs, podem veure com l’any 1976, algunes tradicions culinàries foranes ja començaven a entrar dins la gastronomia pitiüsa. Castelló ho explica així: “De poc ençà els han anat introduint, com tantes altres coses, per allò de seguir es costums de fora, que pareix que fa més Nadal i més senyor es menjar pavo rostit a qualsevol restaurant o sala de festes”.
Un llepadits
Un altre plat característic del Nadal a les Pitiüses és la salsa, que Castelló definia com “una gola, un llepadits”. La salsa són unes postres típiques de les Pitiüses les quals tenen un origen una mica incert. Es pensa que poden provenir de la cultura àrab, que va estar instaurada des de la caiguda de l’Imperi Romà fins la conquesta catalana el 1235. L’ús de l’ametlla, les espécies i la mel pot recordar als sabors d’algunes postres típiques d’aquesta cultura.
No hi ha dos cases on la salsa de Nadal es faci de la mateixa manera. Hi ha qui hi posa aigua en comptes de brou o sucre en comptes de mel. No hi ha una recepta que sigui l’autèntica ja que l’essència de la cuina tradicional és, precisament, la varietat. Mai tastarem, tampoc, dos sofrits pagesos iguals. Això passa exactament amb totes les receptes de cuina tradicional del món. Hi ha uns ingredients que sempre són els mateixos, els que ens fan identificar un plat. A partir d’aquí, cadascú ho fa de la manera que millor sap. I la millor de totes és sempre la de casa nostra, per suposat!
La salsa de Nadal està feta amb ametlla picada, ous, brou o aigua, mel o sucre i espécies. És una llàstima que només se’n faci un cop l’any, però és una bona enfeinada per qui s’encarrega d’elaborar-la i no sempre es disposa del temps necessari. Una vegada ens hi posam, però, podem fer-ne més del compte i congelar-la. La salsa de Nadal es conserva bé d’un any per l’altre. Proveu de fer-ho si pensau que us n’ha de sobrar per no perdre-la.
Bescuit de Nadal
La salsa s’acompanya amb el coc pagès o bescuit de Nadal. Es tracta d’un brioix elaborat amb farina, sucre, greix de porc, canyella, batafaluga… Actualment es pot comprar a les pastisseries d’Eivissa i Formentera. Ja no s’acostuma a fer igual que abans a les cases perquè, de la mateixa manera que passa amb la salsa, s’hi ha d’invertir molt de temps. I se n’ha de saber, per suposat.
A Eivissa i Formentera el dia 26 també era festiu: la mitjana festa. A Catalunya, se celebra Sant Esteve. Aprofiten la carn del dinar del dia anterior per fer canelons. A les Pitiüses, amb la carn que ha sobrat del brou de la salsa, s’hi fa el sofrit pagès: carn, xulla, sobrassada, botifarró, allets, pebrera… La cuina tradicional, doncs, és també una cuina d’aprofitament.
Perquè aquest Nadal pugueu gaudir de la gastronomia d’Eivissa i Formentera, volem compartir amb vosaltres la recepta de la salsa. Tal i com hem comentat més amunt, no tothom la fa igual. Aquesta és la manera com la fem a casa.
Ingredients
4 litres de brou de pollastre pagès (ja salat)
1/5 quilo d’ametlla espellada, torrada i mólta
7 ous pagesos
1 quilo de sucre
Safrà en bri torrat i mólt
Canyella en branca mólta
Opcional: clau, flor de clau, pebre blanc, tot espécia…
Procediment
En un gibrell, es barreja l’ametlla picada amb els ous. S’ha de pastar molt bé perquè no quedin pinyots. Després, s’hi afegeix un raig de brou no gaire calent, se torna a pastar per no deixar grumolls i es cola. Es posa a bullir amb la resta de brou i es remena constantment en la direcció contrària a les agulles del rellotge.
Mentrestant, es bull la canyella mólta amb un raig de brou. Es cola i s’afegeix a la salsa. S’hi afegeix també el safrà i el sucre i es va remenant. Ara és moment d’afegir-hi també, a gust, les espécies. Es pot anar tastant i modificant sobre la marxa si pensam que hi falta alguna cosa. Si queda un dolç sec, s’hi afegeix sal. Si ha quedat fada, s’hi afegeix sucre.
Es deixa bullir la salsa durant mitja hora o tres quarts. Es deixa reposar i es torna a bullir l’endemà. Ja està llesta per tastar.
* Cada vegada que se serveix salsa, s’ha de tornar a bullir la que ha quedat dins l’olla. Si no es toca, pot estar perfectament tres dies sense bullir.
