Entrepussar

Aquesta secció setmanal de noudiari.es recollirà paraules i expressions pròpies del català d’Eivissa explicant la seua etimologia (és a dir, d’on provenen), posant exemples del seu ús, tant oral com trets de diversos documents, i explicant curiositats sobre el meravellós món d’aquestes Paraules nostres.

Entrepussar és un castellanisme molt antic de la llengua catalana; seguint Coromines prové del castellà tropezar, que prové del llatí INTERPEDIARE, encara que en català ha seguit mantenint més evident el prefix inter/entre i en castellà ha evolucionat més en la seva forma actual. Deixa oberta però Joan Coromines la possibilitat que es tracti d’un mossarabisme (1).

La primera variant documentada que hi ha d’aquest verb, entropessar, és molt antiga, de l’any 1404 i segueix viva en algunes comarques del català occidental (de València i de Lleida). Es tracta d’un document que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó: Nostra mula en què cavalcàvem entropessà i caigué. A més de la variant que feim servir a les Pitiüses, que dóna nom a la línia directa d’avui hi, ha altres variants d’aquesta paraula: entrospassar, estrompassar. entropessegar…

La forma coneguda a les illes Pitiüses, entrepussar, és també usual, seguint Alcover i Moll, a la Conca de Tremp, Urgell, la Segarra i el Camp de Tarragona. N’han fet ús a la seva obra literària escriptors tan destacats com el novel·lista Narcís Oller a la seva obra Pilar Prim (1906): La conversa ens ha dut per uns camins de franquesa que tot lo fals hi pot entrepussar fàcilment.

Apareix (“entrepussá”) a l’annex del llibre Ibiza. Guía del Turista publicat l’any 1909 per a. Pérez-Cabrero titulat Vocabulario de las diciones del léxico ibicenco, una eina bàsica per conèixer el lèxic del català d’Eivissa del començament del segle XX, i també recull el tom 5 del Diccionari d’Alcover i Moll la dita eivissenca entrepussant s’aprèn a caminar, per il·lustrar l’ús d’aquesta veu.

(1) Rep el nom de mossàrab la persona que conserva la religió cristiana durant la dominació islàmica de les nostres terres. Així un mossarabisme és un mot o una forma d’origen mossàrab.