Avui a ‘Paraules nostres’ explicarem l’origen de diverses expressions populars: què vol dir dena a l’expressió ‘me cago en dena’ i altres eufemismes semblants.
L’educació rebuda, les creences i la por al càstig -fa uns segles sobretot- han fet que el poble creàs al llarg de la història paraules o expressions eufemístiques que servissin per esquivar paraules o expressions considerades tabú.
Aquesta preocupació no és nova, perquè ja l’any 1497 aparegueren les Regles d’esquivar vocables e mots grossers o pagesívols del valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau, on entre molts altres mots que segons els autors s’havien de prescriure apareixien algunes expressions malsonants.
La paraula eufemisme, que és el nom que reben aquestes expressions, prové del grec i deriva en aquella llengua d’una paraula que significa ‘el qui parla bé, qui evita mots de mal averany’.
I és que la idea dels nostres avantpassats que, d’una banda, flastomar comportava adverstitats i mals temps en el futur i, d’altra banda, els greus càstigs que es podien infringir als flastomadors fa uns segles, segurament motivà la creació popular d’aquestos eufemismes.
Tenim molts d’exemples històrics recollits de la intervenció del Sant Ofici de la Inquisició en casos de fer ús de paraules injurioses. A Eivissa mateix, al llibre Sant Ofici, de Joan Marí Cardona (Institut d’Estudis Eivissencs, 1990), que és un inventari comentat de les actuacions de la Inquisició a les Pitiüses, en trobareu almenys una dotzena d’exemples: Qualsevol persona podia presentar denúncia contra una altra pel simple fet d’haver sentit, passant per davant d’una finestra d’una casa, que des de dins algú deia “Que el dimoni m’emporti!”, com li va passar, per exemple, a Baltasar Melcior, denunciat per Joan Tur a Eivissa l’any 1679 per aquest fet.
Així trobam aquestos eufemismes, que no tenen altre sentit que evitar una paraula malsonant: com dena (per evitar dir Déu a l’expressió que apareix a l’encapçalament, fins i tot en altres expressions del mateix estil en algunes zones de parla catalana diuen ‘me caso en…”, per evitar l’expressió escatològica.
Foi, foina, fosca o fotri s’usen per evitar dir fotre; caram, caraisso, canaissos, o la curiosa canitros, i altres deformacions eufemístiques semblants per serveixen per evitar dir carall.
I les paraules dianye, dianxe o diantre, o en Banyeta, molt comunes les nostres rondalles eivissenques i formentereres, són eufemismes per evitar dir diable o dimoni -no fos que comparagués…
I una variant des me cago en dena és es «me cago en Dénia».
😀
I «ah recony!» o «a re-fotre», s’escriuen així?
Bon dia,
No són eufemismes talment les expressions que demanes. Redecetre, per no dir redefotre, també usual al català d’Eivissa, sí que ho seria.
No apareixen documentades als reculls lèxics habituals, són per tant expressions nascudes popularment; la forma re- és en aquest cas un prefix intensiu que reforça la interjecció considerablement; igual que la forma a- de davant. Les escriptures correctes serien arredefotre i arrecony.
També, per evitar dir la paraula «lletja», hauràs sentit gent que diu, de vegades, «arredè…!», deixant penjada la interjecció final.
Gràcies per llegir aquest secció de Noudiari.es
Joan-Albert