Paraules nostres: Va de bunyols!, per Joan Albert Ribas

Els bunyols són unes postres tradicionals d’Eivissa i Formentera (i molt esteses per diferents llocs d’Europa) fetes amb pasta frita i a les Pitiüses amb dos estils diferents: amb bunyolera, espècie de motllo que s’introdueix dins l’oli calent, per tant aquestos solen tenir forat, o agafant grapadets, pessics de pasta i posant-los directament dins l’oli.

La paraula bunyol, que trobam documentada en la llengua catalana des del segle XIV, deriva de bony, de la qual es formà una forma antiga diminutiva  “bonyol”, fins arribar a l’actual.

Tenen el mateix origen, que és preromà, la paraula castellana “buñuelo” i  la paraula francesa «beignet», que fa referència a una pasta de forma semblant. Recordau que, per la seua forma, també dóna nom a plats salats, com els bunyols de bacallà.

Els bunyols anys endarrere eren habituals per aquest temps de Tots Sants, juntament amb els rosaris i els panellets, i els fruits secs, tradicions que des de fa uns anys està recuperant l’Institut d’Estudis Eivissencs, amb el nom genèric de “Sa Trencada de Pinyons de Tots Sants”. Enguany aquest dissabte 1 de novembre mateix, la festa és a Jesús, des de les 11 h, amb tallers de bunyols, justament, de rosaris, de panellets. Bon contrapès per al bombardeig mediàtic del Halloween anglosaxó que tant està quallant entre els més joves.

Però com els temps corren ara amb els bunyols passa com amb els flaons: se’n fan tot l’any, a totes les festes patronals n’hi ha i preparem-nos, pensau que l’any que ve hi ha eleccions…

Els bunyols, a més, com ja sabeu, són indispensables per al dia de matances, dia de molta feina, però també de bromes i festa. Després del sopar d’aquest dia les al·lotes solien treure tradicionalment una llibrellada de bunyols, però alguns tenien “premi”… Un espart dins algun d’ells i algun convidat podia sortir, com a poc. esmussat o, a les males, esqueixalinat…

Per semblança formal, també rep del nom de bunyol una espècie marina que s’adhereix a les roques, de color groguenc, que pot arribar a fer al voltant d’un palm de diàmetre, que es pot veure encara a zones de costa arenoses d’Eivissa i Formentera.