@D.V./ Les dades que ha presentat la consellera de Benestar Social i Família, Sandra Fernández, són a priori positives. L’any 2012 eren 9.399 les persones que es beneficiaven de les ajudes a la dependència, mentre que l’any 2013 aquesta xifra ha augmentat fins assolir les 10.771 persones.
A més,si l’any 2012 havien a les Balears 6.704 persones que tenien dret a prestació però que encara no l’havien rebuda, aquesta xifra s’ha reduït enguany a només 4.113 persones. Un avenç molt significatiu però que no ens ha de fer oblidar que més d’una quarta part -27,63%- de les persones de les Balears que tenen dret a una prestació segons la Llei de la Dependència encara no l’han cobrat.
Els tercers per la cua
No obstant, aquests avenços significatius queden molt relativitzats quan es comparen les xifres de les Balears amb el de la resta de Comunitats Autònomes. És en aquest punt quan es produeix un autèntic anticlímax: les Balears són la tercera autonomia amb les pitjors xifres d’atenció a la dependència de tot l’Estat. Així, a les Illes, el percentatge les persones que cobren prestacions en relació amb la població total és del 0,97%, només per damunt de la Comunitat Valenciana (0,82%) i de les Canàries (0,54%). Les illes queden lluny de la mitja estatal del 1,60% i a anys llum de les comunitats modèliques en aquest aspecte, que són Cantabria (2,50%), Castella i Lleó (2,45%) i La Rioja (2,11%).
Respecte l’any 2012, les xifres de les Balears apunten que s’ha produït una millora -del 0,84% de població atesa del 2012 s’ha passat als actuals 0,97%- però continuem sent la tercera comunitat autònoma amb pitjors xifres, superant només a la Comunitat Valenciana i les Illes Canàries que, fins i tot, durant 2013 han empitjorat encara més els seus registres.
A la seva compareixença, Fernández ha assenyalat que la millora de les dades es deu a l’increment del pressupost per aquest camp en els últims dos anys. El 2013 es varen destinar 41 milions d’euros a les prestacions econòmiques per dependència (4,6 milions més que en el 2012) i en els últims tres anys aquesta xifra ha superat els 109,60 milions d’euros. La consellera ha assegurat que s’estan prenent totes les mesures necessàries en l’àmbit tècnic perquè les persones que han sol·licitat la prestació i hi tenen dret siguin valorades en el termini màxim de sis mesos: «No és una dada amb la qual ens conformam. No podem quedar de braços creuats; un dels objectius principals és treballar en el sistema de dependència per acabar amb la llista d’espera», ha declarat.
L’any 2014 serà decisiu pel que fa a l’aplicació de les polítiques de dependència a les Balears i, molt especialment, a Eivissa i Formentera. La dissolució del Consorci Sociosanitari pitiús dins un altre d’àmbit balear farà que aquesta competència sigui gestionada directament per la conselleria de Benestar Social. Enguany entrarà en funcionament la nova residència de Sant Antoni i la de Sant Jordi funcionarà a ple rendiment, i la seva gestió estarà a mans d’una empresa privada. Amb l’apertura de tots aquests equipaments, Eivissa comptarà amb un total de 289 places de residència per dependents, un 71% més que a l’actualitat, el que hauria de comportar també una reducció de la llista d’espera i un augment de les persones que s’hi podran acollir.
Durant aquest any veurem si aquests propòsits es converteixen en realitat.
