El GEN critica l’actuació de la Fiscalia en el cas ‘ses Variades’

@D.V./ La decisió de l’Audiència Provincial d’arxivar la causa contra l’exconsellera de Vies i Obres Stella Matutes per estimar que ha prescrit el delicte de negociacions prohibides a funcionaris, i perquè no es pot realitzar una acusació de tràfic d’influències i informació privilegiada per un defecte de forma, ha decebut però no ha sorprès al grup ecologista GEN-GOB: “No ens ha estranyat massa” ha comentat el seu advocat en el cas, Eduard Clavell, per a qui es demostra que “la justícia no és igual per a tots”.

Clavell ha criticat amb duresa l’actuació de la Fiscalia i ha assegurat que “no tothom té el tracte que han tingut els acusats en aquest cas” i ha assegurat que “ens hem trobat amb una Fiscalia que, més aviat, ha actuat com a defensa. Aquí l’única acusació l’ha exercit el GEN”.

Una opinió similar és la que ha expressat la portaveu del GEN, Neus Prats, qui comenta que “la justícia ha de guanyar-se el respecte i la credibilitat dels ciutadans, i amb actuacions com aquesta no ho fa”. Prats ha assegurat que el cas va funcionar quan s’encarregava la Fiscalia de l’Audiència de Palma, però que tot va canviar quan va passar a les mans de la Fiscalia eivissenca: “Sembla que a Eivissa no tenim corruptes. A Eivissa no hi ha corrupció! Més aviat, el que passa és que aquí no s’investiga el que s’ha d’investigar”. Prats també ha demanat a la Fiscalia Anticorrupció de Balears que “surtin de la seva lloriguera mallorquina i vinguin a Eivissa a investigar els casos que tenim aquí”.

La portaveu del GEN també ha lamentat que, finalment, Matutes no sigui jutjada per aquest cas perquè considera que “els fets van quedar provats durant el procés d’instrucció”.

Els arguments de la interlocutòria
Recordem que el cas ‘ses Variades’ es va reobrir en novembre de 2012 quan l’Audiència Provincial de Balears va dictar una apertura de judici oral a Stella Matutes per un tema de negociacions prohibides a un funcionari, quan l’any 2005 va votar a favor d’un Pla Territorial Insular que canviava la qualificació d’uns terrenys a ses Variades que eren de la seva propietat. Això no obstant, en aquell escrit es desestimaven les acusacions de tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada, i per això té en compte les al·legacions de la Fiscalia i la defensa, que argumentaven que no es pot acusar novament d’aquests fets a Matutes perquè es generaria una situació d’indefensió.

En el cas de la prescripció del delicte de negociacions prohibides, també s’estimen els arguments de la defensa i la Fiscalia, que sostenien que aquesta acusació no es va formular fins passats tres anys d’ençà que els fets es van produir, el que suposa una prescripció dels fets. Un argument que ha criticat l’advocat del GEN, Eduard Clavell, ja que considera que “quan es realitza una investigació per instruir el cas, s’investiguen tots els fets, independentment que l’acusació es presenti passat un temps, per tant considerem que el fet no va prescriure”.

Neus Prats, per la seva banda, senyala que “nosaltres no vam ser els qui vam esperar tres anys a prendre declaració a l’acusada per aquest tema”, i ha posat l’accent en la paradoxa que “la justícia considera prescrits delictes que han prescrit per la lentitud de la pròpia justícia”.

El cas ‘ses Variades’
Recordem que aquest tema es remunta a l’any 2005, quan Stella Matutes, aleshores consellera de Vies i Obres al govern de Pere Palau, va votar a favor de l’aprovació d’un nou Pla Territorial Insular que afavoria la urbanització del solar de ses Variades, ubicat a Sant Antoni de Portmany. Es dóna la circumstància que aquests solars eren propietat de Marina de San Antoni Abad S.A, empresa de la qual Matutes era accionista. L’any anterior, a més, havia venut el solar a Realia Business S.A. per 41 milions d’euros, amb la condició que aquests terrenys fossin inclosos com a urbanitzables dins el nou PTI.

En el seu moment, la Secció Segona de l’Audiència Provincial va decretar que Matutes s’hauria d’haver abstingut d’aquella votació perquè infringia el règim d’incompatibilitats i que “tenia interessos particulars i personals” que afectaven “la seva imparcialitat i objectivitat”. En aquella mateixa interlocutòria s’exonerava a l’exalcalde de Sant Antoni, José Sala, en considerar que el conveni que urbanístic que va signar l’Ajuntament no estava motivat “per obtenir un benefici propi o personal”.