Els tresors de Puig des Molins

D.V: Ara que ja ha obert les seves portes, ara que la seva col·lecció permanent ja està museitzada, organitzada i exposada com toca, els eivissencs poden començar a ser conscients de la bellesa i dels tresors que s’amaguen entre les parets del Museu de Puig des Molins. Una constatació que hauria de servir per fer-nos recuperar l’autoestima i adquirir consciència de la civilització que va acollir aquesta illa fa més de 2.500 anys.

Aquests són algunes de les petites joies que podem veure a les seves vitrines:

 Figures de terracota que simbolitzen a deeses protectores: Als hipogeus -tombes púniques- hi trobem multitut de petites figures femenines de terracota que acompanyen al difunt en el seu últim viatge. Majoritàriament, representen a la deesa Tànit o Astarté, i han estat creades per artistes locals. Tenen un aspecte tibat i hieràtic, els ulls molt oberts i acostumen a ser presentades carregades de joies. Posteriorment, a l’època romana, les seves faccions es suavitzen i es presenten en postura sedent. Originalment, estaven pintades amb colors vius i protegien la sepultura de mals esperits.

Bust de Tànit: És la joia de la corona, la icona del museu. Es tracta del celebèrrim bust de la deesa Tànit, un rostre i una cabellera que s’han convertit en el símbol de l’illa d’Eivissa, un espai protegit per aquesta deesa jove de gran bellesa. Com es pot comprovar, la seva delicada feminitat no s’assembla en res a les altres representacions que hem vist anteriorment. Això té una explicació: aquesta figura, en realitat, és d’importació, la van crear artistes grecs residents a Sicília i posteriorment va ser transportada a Eivissa. I és que els grecs eren molt grecs…

L’equipatge per al darrer trànsit: Als aixovars de les tombes púniques hi podem trobar grans recipients de ceràmica amb aliments i també amb ungüents, substàncies i perfums per untar els cabells i la roba del cadàver. Posteriorment, durant l’època romana, van ser substituïdes per petits recipients de vidre. Molts d’aquests recipients de ceràmica s’han pogut reconstruïr i alguns dels de vidre han arribat intactes fins als nostres dies. Observar aquests recipients de vidre perfectament arrenglerats, en ordre, perfectes, és com espiar el tocador d’una avantpassada. Senzillament fascinant.

Totes aquestes belleses i moltes més es poden trobar al Museu de Puig des Molins gràcies a la bona feina del seu director, Jordi Fernàndez, i a tot el seu equip. Encara queda molta feina per fer en aquest turó que amaga la més gran necrópilis de la Mediterrània. En un moment com l’actual és probable que les administracions públiques i les empreses privades considerin que no val la pena invertir o patrocinar la cultura. No obstant, Puig des Molins pot convertir-se en un gran pol d’atracció de turisme cultural. No és cap fàbula. A les proves ens hem de remetre.