@D.V./ Sant Antoni té el privilegi, des de fa pocs dies, de comptar amb una obra del muralista Phlegm, un artista que s’ha convertit en la gran estrella emergent del denominat art de carrer i que utilitza espais morts de les ciutats -com murs de cases abandonades o parets mitjaneres d’edificis- per reconvertir-los en expositors d’art. Segons la web Global Street Art, el britànic Phlegm és un dels noms més rellevants i sorprenents d’aquesta tendència artística, i comenta que l’artista no realitza mai entrevistes perquè considera que les seves obres “parlen per elles mateixes”.
A Sant Antoni, l’enorme mural ocupa la mitjanera d’un edifici de sis plantes situada a la ‘plaça des Verro’, i acompanya a la icònica escultura d’Hormigo: el símbol de l’Eivissa ancestral i l’expressió de l’art més actual mirant-se cara a cara.
No obstant, diuen que l’art és, principalment, aprendre a mirar el món amb uns ulls diferents. En ocasions, els ulls, senzillament, són incapaços de veure el que tenen davant seu, embenats per la costum o la rutina. Així, tot i que el mural ocupa un espai gegantí d’una 30 metres d’alçada, molts vesins encara ni se n’han adonat de la seva existència: “Ni l’havia vist. I això que és gran i passo cada dia per aquí” comenta la senyora Rosa, vesina de Sant Antoni qui observa per primera vegada detingudament el mural i comenta, “és una cosa amb ulls, no?”.
El vesins donen la llum verda al mural
El mural de Phlegm és també un dels símbols identificatius del Festival Bloop 2013 i ens remet al lema que ressegueix totes les peces artístiques del certamen: ‘You’re under control’. La pintura ens mostra una espècie d’estructura robòtica que analitza detingudament als humans i els animals que es troben encapsulats dins petits recipients cilíndrics i que, després de ser analitzats, són ordenats dins del cap del robot. Una metàfora evident d’aquesta megaestructura invisible que sembla analitzar tots i cadascun dels nostres moviments. Un mural que, tant pel seu tamany como pel seu estil, impacta fortament sobre l’espectador -en el cas que l’espectador s’adoni de la seva existència-.
No obstant, el veredicte definitiu el tenen els vesins que, majoritàriament, veuen amb bons ulls l’obra tot i no entendre exactament la seva raó de ser. “No sé què vol dir, però per tenir una paret buida, millor així” comenta en José Luis mentre la seva dona, na Juani, comenta que el mural és “raro”. L’opinió de que això és millor que res la comparteix na Nieves Castelló, que comenta “és més polit així que amb la paret tota grisa” i comenta que “estaria bé que es fes el mateix en altres parets de la ciutat”. No obstant, també hi han vesins entusiasmats amb l’obra, així, en Toni Ribas comenta que “és magnífic, polit, el mural ressalta i això ho ha fet un gran artista”.
En resum, Phlegm passa el sever judici dels portmanyins.
