@D.V./ Cuando empezó la huelga indefinida la gran pregunta era cuanto tiempo aguantarán los docentes el impulso inicial antes que el cansancio empiece a desgastar su voluntad de mantener el paro. Después de tres días de huelga, ya podemos afirmar que los ánimos de los docentes permanecen intactos y que su voluntad de continuar el paro también. Así, las cifras del seguimiento de la huelga que ofrece el sindicato STE-i son casi idénticas a la del primer día: 80% en los centros públicos de Eivissa y 95% en los de Formentera. Una visita a cualquier centro educativo público de las Pitiüses es suficiente para comprobar en primera persona que la huelga mantiene la misma fuerza del primer día, al menos de momento.
No obstante, los huelguistas sí que han detectado que el número de alumnos que asiste a clase ha aumentado progresivamente durante estos tres días, y consideran que es indispensable explicar a los padres los motivos de la huelga y, en la medida de lo posible, ganarse el apoyo de las Asociaciones de Padres y Madres (Apimas). “Después de tres días nos mantenemos muy animados” comenta Maria Antònia Marroig, portavoz de la Coordinadora Professorat Preocupat, “y lo que nos da más fuerza es constatar que las Apimas se están acercando a nosotros, nos hemos reunido con algunas de ellas y las sensaciones son muy positivas”. Según Marroig, el éxito de la huelga indefinida sólo es posible si cuenta con «el apoyo y la complicidad de los padres”. Aunque el Govern ha asegurado que no se moverá si un sólo centímetro y que el TIL no es negociable, la Coordinadora cree que esta situación es reversible: “Sólo si los profesores nos mantenemos unidos y, además, tenemos el apoyo de los padres, el Govern tendrá que negociar”.
La Coordinadora anuncia nuevas movilizaciones
La Asamblea de la Coordinadora Professorat Preocupat ha debatido y aprobado las próximas movilizaciones que realizará este colectivo para visualizar sus protestas. Así, ya ha anunciado que asistirá al Pleno del Consell Insular de Eivissa que se celebrará este viernes, y que la semana que viene acudirán a los distintos plenos municipales que se celebrarán en la isla. El miércoles de la próxima semana realizarán también una concentración delante de la sede de la UIB en Vila y el domingo 29 han convocado una gran manifestación a partir de las 18 horas en el paseo de Vara de Rey de Vila.
La Coordinadora de Eivissa también se ha unido a la caja de resistencia que se ha organizado en Balears para recaudar dinero para ayudar económicamente a los huelgistas que lo soliciten y tener también una cantidad en el caso que se necesite asistencia jurídica. “Dejar de trabajar una semana puede suponer una pérdida de 400 euros” comenta Maria Antònia Marroig, portavoz de la Coordinadora, “es un sacrificio económico que estamos dispuestos a hacer, pero hay que ayudar a los que les supone un sacrificio especial”.
Y los alumnos ? Parece que dan igual. Gaudeamus igitur.
No hombre, Jaume, que es que dicen que lo hacen por los alumnos…
Encima tienen la cara de decir eso
Eso si, de los huelguistas/juerguistas me gustaría saber cuantas horas dedican en estos días (ya no te digo en los 2 meses de vacaciones de verano) en mejorar su inglés
El problema es que se aferran a su plaza con toda su fuerza. Habiendo por desgracia en el paro mucha gente más preparada
Comentario generalizando. Felicidades a los profes que SI se siguen formando y realmente tienen una vocación de formador
a Cansado: som professor des de fa 15 anys. He complert, sense falses modèsties i amb serietat, amb tot allò que s’espera de qualsevol docent. A més, durant les meves vacances he estat realitzant un curs d’anglès, de la mateixa manera que durant l’hivern en realitzem d’altres per millorar i actualitzar la nostra formació. Molts companys i companyes han assistit a acadèmies durant l’estiu per adquirir o millorar el seu nivell d’anglès; d’altres han viatjat a Londres amb la mateixa finalitat i cadascú dins de les seves possibilitats econòmiques, familiars etc. Finalitzat l’estiu continuem amb l’anglès… i per molt de temps. Si pretens que puguem impartir les diferents matèries en aquesta llengua hauràs de valorar que assolir el nivell que se’ns demana costa uns cinc anys: no es pot pretendre que amb uns mesos tinguem el nivell exigit sense el qual ens quedem sense feina (molts docents som interins) Si aquesta gent que proposeu està tan ben preparada -per a unes prestacions que no se’ns demanaven- que entrin a formar part del cos docent; i quan se’ls hi demani d’avui per demà uns altres coneixements que costen cinc anys d’adquirir, doncs al carrer, i uns altres? no s’haurien ells de manifestar? -la vaga indefinida, després de moltes manifestacions, ha estat l’única manera que se’ns escolti- D’altra banda, també tenim companys i companyes que poden impartir ja diferents matèries en anglès, perquè tenen el nivell (el B2) que se’ns exigeix, i també estan fent vaga; saben que amb el nivell requerit no poden igualar, a l’hora d’explicar, el seu nivell de català o de castellà, amb la qual cosa l’ensenyament de la matèria queda greument afectat, i amb ell, el que és més important, la formació de l’alumnat, un alumnat que tindrà menys nocions d’història, posem per cas, amb un vocabulari més pobre i d’altres mancances. Però, i això els dóna igual als promotors d’aquesta llei, hem de pensar de nou amb el nivell dels i les alumnes, la major part dels quals no és brillant en l’anglès: si molts d’ells amb prou feines aproven l’assignatura, aprovarien la resta d’assignatures impartides en anglès? i sí, ja sabem que això amb el temps es pot canviar, que poc a poc l’alumnat tindria més nivell d’anglès i el professorat també. I és això precisament el que estem demanant. Si hi afegim la reducció de plantilla, l’augment de la ratio de l’alumnat,les retallades en infraestructures i en definitiva les retallades en l’educació pública… Encara creus que ens manifestem egoistament pel nostre benestar? Per cert molts docents també són pares o mares, i se senten amb l’obligació de manifestar-se pel seu futur. no som «huelguistas/juerguistas»: estem invertint el nostre sou de cada dia de vaga en un futur que veiem possible i per que les coses es facin d’una altra manera, amb uns estudis previs, diàleg amb els col·lectius professionals i consens. I quan dic els col·lectius professionals incloem-hi també els que pensen diferent, cosa que des de l’altre costat per desgràcia, ni tan sols es contempla: i que no us enganyin les xifres: entre els que fem vaga no n’hi ha cap que no la faria; entre els que no la fan, en canvi, sí que hi ha molts docents que la farien, molts amb mitja jornada, desplaçats d’illa, amb càrregues familiars i d’altres circumstàncies. i per acabar: gràcies als pares i mares pel seu natural suport i gràcies a l’alumnat preocupat; per la nostra part farem tot el possible, i ho sabeu, per que la pèrdua d’hores lectives us afecti el menys possible en la vostra formació. Ara falta veure per part de l’administració què estan disposats a fer.