@NouDiari – ARABalears (Enric Borràs-Antònia Artigues)/ La infanta Cristina de Borbó es va desentendre tant com va poder dels negocis d’Iñaki Urdangarin, intentant no perjudicar-lo, segons què es veu clarament a la transcripció de la declaració que va fer el dia 8 davant del jutge José Castro. La seva declaració va ser plena d’evasives, amb més de mig miler de respostes com «no ho sé» i «no ho recordo». «Nosaltres no teníem costum de parlar de les activitats de Nóos, teníem molts altres temes de què parlar i realment no hem parlat mai d’això», va respondre Cristina a una pregunta sobre la participació del secretari de les infantes, Carlos García Revenga, a l’Instituto.
«No parlem dels nostres negocis a casa», va dir, també, al jutge arran d’una pregunta sobre un projecte que Aizoon va cobrar de l’Ajuntament d’Alcalá de Henares. El jutge insistia sobre la possibilitat que, aprofitant un viatge dels ducs per assistir a una cavalcada a Madrid, el seu marit li hagués dit alguna cosa del projecte que tenien amb aquest ajuntament i pel qual l’empresa que tenien a mitges hauria cobrat 11.000 euros. Però la infanta se’n va desmarcar, tal com va fer amb la majoria d’assumptes referents a la trama Nóos, fins i tot la creació de les entitats que la formaven i a la qual ella formava part.
«El meu marit m’ho proposa i, amb la confiança que li tinc, jo accepto», va declarar la filla del rei d’Espanya al jutge per explicar la seva implicació amb Aizoon, l’empresa que tenien tots dos a mitges. «Crea Aizoon per canalitzar els seus ingressos professionals i a partir d’aquí jo no he tingut res més a veure-hi, ja ho ha portat ell, jo no he intervingut en res», va afegir.
La infanta va assegurar al jutge que ella va actuar per confiança amb Urdangarín. Sobre Aizoon mateix, també va explicar que s’hi va implicar tan sols perquè el seu marit li ho va demanar: «per confiança amb ell, em va semblar bé i ho vaig acceptar». És més, tot i que al registre de la propietat consta que ella va presidir dues de les juntes de l’empresa, va declarar que ella ni tan sols havia participat mai en cap.
No llegia correus
A una bona part de les preguntes la duquessa de Palma responia dient que no en sabia res. Va afirmar que, abans de parlar amb els seus advocats, ni tan sols sabia de l’existència de Nóos Consultoria, l’embrió de l’Instituto Nóos creat pel seu marit i Diego Torres. I va mantenir aquesta versió tot i que el jutge li va mostrar correus que Urdangarín li havia fet arribar sobre Nóos Consultoria. «Sí, potser em va enviar aquestes còpies, però jo no recordo haver-les rebut i molt menys igual llegit, perquè tenia molts altres mails i alguns no els llegia», va arribar a respondre Cristina de Borbó davant la insistència del jutge Castro. «Jo no tinc coneixement que l’Instituto Nóos tingui res a veure amb Aizoon», va arribar a declarar.
Castro va demanar directament a la infanta si els fons d’Aizoon provenien de l’institut Nóos -que va cobrar prop de sis milions d’euros de les institucions balears i valencianes-. «No ho sé», va respondre de nou ella. Però quan el jutge va plantejar si podrien provenir aquests fons de les feines privades del seu marit amb altres societats, Cristina de Borbó va contestar: «podria ser, sé que el meu marit prestava serveis professionals a empreses privades i rebia per tant honoraris». Aquesta resposta és l’ única -i petita- encletxa que s’obre entre els «no ho sé», «no ho recordo» i «ho desconec». És important perquè una de les línies de la investigació és determinar si la infanta va acceptar que Urdangarín utilitzés Aizoon pels seus negocis i aquesta pregunta va en aquesta direcció.
sin comentarios -PERO con justicia justa!!