L’assemblea de Sa Nostra enterra 130 anys d’història de la Caixa de Balears

@Ara Balears – Noudiari/ La Caixa de Balears Sa Nostra ha mort, formalment, aquest dimarts després de 130 anys d’història. En compliment de la Llei 26/2013, que obliga les caixes que no tenen activitat financera principal a convertir-se en fundacions bancàries o ordinàries, l’assemblea de l’entitat ha acordat optar per la segona opció.

En tot l’Estat, després del tsunami de l’esclafit de la bombolla immobiliària i de les exigències de solvència marcades des d’Europa, només Caixa Colonya de Pollença i la Caixa d’Ontinyent han sobreviscut i podran continuar operant amb el mateix propòsit pel qual varen ser creades, la prestació de serveis financers als seus clients i l’obra social.

L’assemblea de la nostàlgia
La resta, inclosa Sa Nostra, transferiren els clients, actius i passius, a nous bancs –en el seu cas, BMN– mentre l’entitat estava obligada a convertir-se en fundació. Aquest dimarts, enmig d’un clima de nostàlgia, l’assemblea general ha realitzat la darrera sessió com a caixa.

El president Fernando Alzamora ha agraït la tasca realitzada per moltes persones i ha recordat especialment Carlos Blanes, finat el 14 de desembre de l’any passat i que va presidir l’entitat entre el 1968 i el 1993, el moment de major expansió i modernització.

Segons el president, «la llei marca la pauta» del canvi a fundació i ha assegurat que es mantindran els valors com «la neutralitat i la independència, fomentaran una ètica civil i preservaran, en definitiva, l’esperit humanista dels orígens i el transmetran a tots ets àmbits socials d’actuació».

«La plantilla i les seves famílies han estat un bastió fonamental tots aquests anys per salvaguardar el bon nom de l’entitat. La seva feina, el seu encert, el seu orgull de pertinença i el seu valor ètic i d’equip, juntament amb la clientela que sempre ens ha tengut confiança, han fet de SA NOSTRA una entitat respectada i estimada dins el sector financer», ha dit Alzamora.

Per la seva banda, el representant dels treballadors ha fet una dura intervenció, lamentant algunes decisions del passat i la manca de visió que en la seva opinió podrien haver evitat el final de la històrica i emblemàtica Caixa de Balears, Sa Nostra.

En aquest sentit, el representant dels treballadors també ha afegit que va ser el vot de qualitat del president, el que va deixar fora de la nova fundació «a qui més llarga tradició en té, els impositors i els empleats». A més, la representació laboral ha demanat que tot o quasi tot el patrimoni de Sa Nostra i la, fins ara fundació, passés com a bé fundacional. El president i el director general han presentat només uns quants quadres. D’aquesta manera eviten el control i supervisió del Protectorat a l’hora de vendre el que vulguin sense autorització prèvia.

Anys difícils
Alzamora ha admès que els darrers tres anys, en els quals l’entitat ha quedat integrada a BMN, han estat «difícils i complicats per contrarestar la crisi, per afrontar els canvis legislatius i per atendre la integració a BMN, s’ha treballat amb eficiència, amb flexibilitat i amb rigor per culminar l’exigent adaptació».

A més d’aprovar els estatuts, s’ha designat el patronat de la fundació Caixa de Balears, que administrarà l’entitat els propers 4 anys. Els 4 llocs previstos per als patrons seran ocupats per Antònia Estelrich Sampol, Jaime Canudas Pujol, José M. Cardona Ribas i Rafael Feliu de Oleza.

Pel que fa als membres designats per entitats representatives de la societat civil, seran patrons Tomeu Suau Serra, del Club d’Esplai Jovent; Jesús Rullán Román, del Projecte Home, i Maria Antònia Fornés Pallicer, de la UIB. D’entre les entitats culturals o mediambientals, Sa Nostra va considerar que el més representatiu era el Jardí Botànic de Sóller i en el seu nom, curiosament, en serà membre un fins ara treballador de la Fundació Sa Nostra, Andreu Ramis Puig-gros.

Quant a les persones independents de reconegut prestigi, per dirigir Sa Nostra, han estat elegits l’esportista Xavi Torres Ramis (per Mallorca), Joan Riusech Roig (per Eivissa), Gabriel Julià Seguí (per Menorca) i Joan Marí Marí (per Formentera).

Com a experts financers i jurídics, Alejandro Sáenz de San Pedro García (vicedegà de Col·legi d’Economistes) i Juan Miguel Font Servera (exdegà del Col·legi d’Advocats).

Patrimoni
Segons han informat fonts de Sa Nostra, en el procés de transformació en fundació ordinària s’han establert els béns del patrimoni de SA NOSTRA Caixa de Balears, que s’afectaran a la dotació fundacional. «En la seva totalitat són obres d’art que, en les darreres taxacions, tenen un valor que supera el milió euros», segons l’entitat. Les obres són de Miquel Barceló, Joan Miró, Antoni Gelabert, Ricard Anckermann, Antoni Fuster Forteza, Juli Ramis, Aligi Sassu i Jaume Mir.

A més d’aquesta dotació fundacional, la Fundació Caixa de Balears assumeix tots els béns i drets adscrits a SA NOSTRA, Caixa de Balears, com l’Obra Social, i es calcula que el valor del patrimoni, inclosa la finca de Can Tàpera, supera els 50 milions d’euros, si bé el principal problema de l’entitat és actualment la greu manca de liquiditat.