L’estiu de 1949, el científic jesuïta Ignasi Sala de Castellarnau (Esterri d’Àneu 1903 – València 1973) va fer una estada a Eivissa d’una setmana, intentant «reconocer su constitución geológica, ya que es una estimada reliquia, separada desde tiempos remotos de la Península Ibérica». L’any de la seua mort, en un sentit In memoriam el també jesuïta Julià Masriera en destacà la seua labor investigadora que abasta més de 250 publicacions i una vida dedicada a la recerca i a la docència. Sala va ser més de trenta anys al professor d’Història Natural i altres assignatures al Col·legi Sant Josep de València i, en aquest mateix àmbit, és autor de diversos manuals per a alumnes de batxillerat de Zoologia, Biologia i Botànica. Destacà com a entomòleg (una dotzena de neuròpters i himenòpters porten el seu nom) i era també membre de diverses associacions científiques com la Reial Societat Espanyola d’Història Natural i la Nat. Geographic Soc. of Washington.
En reconeixement a la seua tasca, el Museu de Ciències Naturals de València (que abans ho havia estat del Col·legi jesuïta on va fer la seua vida docent) porta el nom de Pare Ignacio Sala S.J.
L’estada a Eivissa
A la revista Ibérica. Informativa del progreso de las ciencias y de sus aplicaciones del mes de maig de 1950 Sala publicà l’article en que comenta la seua estada a Eivissa l’estiu de l’any 1949 amb el títol «Excursiones por Ibiza». Ja d’entrada agraeix les atencions que va rebre de dos exalumnes: «el culto abogado y secretario de San Antonio, señor Andrés Tur, y el naviero José Costa (…), que nos prodigaron a porfía todo género de atenciones y medios de locomoción en auto y lancha para recorrer estos maravillosos parajes, henchidos de luz y verdor cual las islas oceánicas del Oriente». Després de descriure la geologia, la fauna i la flora eivissenques de manera científica, conta diversos detalls de l’estada a l’illa, entre els quals no falta la visita a Sant Antoni «a unos criaderos de langostas marítimas, que necesitan especiales cuidados para su manutención».
Se’n portà sargantanes per al Museu de Ciències Naturals
Conta Ignasi Sala una anècdota d’una de les sortides que realitzà a l’illa: «En una excursión que el 11 de agosto hicimos a Cala Vadella, tuvimos la suerte de capturar una lagartija con listas verdes, muy típica de esta solitaria región. Mientras comíamos, se nos presentaron varias, accercándose muy confiadas y mordisqueaban la tortilla, bocado exquisito que en su vida habían probado y que les gustaba con delírio, a juzgar por la persecución que daban a los lacértidos afortunados que se llevaban un trozo en su boca. Pudimos atrapar una, que se guarda en este Museo del Colegio de San José de Valencia».
Es Vedrà
Descriu així la visió des Vedrà, que com podeu veure si seguiu aquesta sèrie «Passant revista», és el «monument natural» que més crida l’atenció a tots els nostres visitants.
«Pasamos una mañana en lancha motora por delante del abrupto y curioso islote Vedrá, que es inaccesible y tiene de altura 385 metros. Entre los arbustos, se encuentran raras lagartijas, ofidios y cabras salvajes. Allí no hay ni restos de ninguna casa, así que las cabras se alimentan tan solo de las hojas de lentiscos y algunas gramíneas».
Vila i la seua història
Finalitza l’article amb una visita a la ciutat, a les murades de la qual descriu ja l’existència de «Capparis spinosa, cuyo pepinillo o caparra se adoba y sirve de entremés muy estimulantes». Hi destaca la necròpolis i el Museu Arqueològic: «La ciudad de Ibiza guarda con respeto y veneración todas estas valiosas reliquias milenarias de su pasado glorioso, que testimonian las diversas fases colonizadoras de esta maravillosa isla».
Joan-Albert Ribas
