@Noudiari – ARA Balears/ Com era d’esperar, durant la segona sessió del Debat de Polític General de les Balears, els portaveus de l’oposició han criticat amb severitat el discurs matinal en el que José Ramon Bauzá ha lloat la gestió dels seus dos anys i mig de govern. Així, la portaveu del PSIB, Francina Armengol, ha criticat les «obsessions ideològiques» del president balear mentre que el líder de MÉS, Biel Barceló, l’ha acusat de «fanatisme ideològic». «Vostè encapçala el sector més radical del seu partit», ha insistit Barceló. Tots dos han envestit amb força en contra del president per la imposició del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), les retallades als serveis públics -especialment a la sanitat-, l’alta taxa d’atur i la manca de diàleg.
“Precarietat i autoritarisme”
Armengol ha qualificat de miop i sectari al president balear perquè «ha parlat dues hores i no ha dit res de la manifestació de 100.000 persones, ni de la vaga de docents, ni de la manifestacions de defensa de lo públic, ni de la mobilització contra la LOMCE». També ha criticat a Bauzá de tenir poca sensibilitat social perquè «no ha dit res de les famílies que viuen en el llindar de la pobresa, ni de les 106.000 persones que no tenen feina amb les que es va fer fotos en campanya electoral», ha afegit.
Per a la portaveu socialista, el balanç dels dos anys i mig de govern de Bauzà és «precarietat, desigualtat, mentida i autoritarisme», i ha posat exemples del que ha qualificat de l’autoritarisme del Govern com l’aplicació del TIL per Decret-Llei, la “censura” a IB3, la «criminalizació» de la dissidència amb la Llei de Símbols, la purga de funcionaris desafectes, la creació de llistes negres i la creació de la figura d’un Delegat del Govern a Formentera perquè és l’única illa on no governa el PP.
Per la seva banda Barceló ha afirmat que «la prioritat de José Ramón Bauzá és José Ramón Bauzá» i li ha retret que maltracti i menyspreï la comunitat educativa. «La seva promesa era un gran pacte per l’educació, compleixi la seva paraula», li ha reclamat. Segons Barceló, Bauzá només ha fet que eliminar «tot allò que ens configura com a poble». L’econacionalista ha atacat amb duresa la política de retallades del Govern, ha recordat la mort del senegalès Alpha Pam i ha repetit també les acusacions de governar a cop de Decret Llei i d’el·laborar llistes negres de “funcionaris, alumnes, professors o directors d’escoles”.
Barceló també ha qualificat a Bauzá de “cínic” per presentar-se com un regenerador de la política i “pagar amb diners públics les seves querelles particulars».
“El nostre programa és el de la majoria dels balears”
A la seva rèplica, Bauzà ha utilitzat els seus arguments habituals i que no es cansa de repetir tant a les entrevistes com als debats parlamentaris. Així, ha assegurat que ell es limita a complir el programa amb el que es va presentar a les eleccions i que és el que “van votar la majoria dels ciutadans de les Balears” i ha demanat “respecte per aquesta majoria electoral”.
Pel que fa a la seva política lingüística ha repetit un dels seus lemes favorits: “Sí a la llibertat i no a la imposició de la immersió dels governs del Pacte”. S’ha mostrat bastant moderat a l’hora de qualificar a les decenes de milers de ciutadans que es van manifestar en contra de la seva política i, en aquesta ocasió, no ha acusat als professors de manipular la ciutadania, ha assegurat que “els respecta” però “que hagi manifestacions no vol dir que canviïn els compromisos d’un govern elegit a les urnes». Ha insistit que no té cap intenció de cedir amb el TIL i que la vaga educativa té una intenció política.
Bauzá, a més, ha qualificat avui «trist i lamentable» que l’oposició hagi «utilitzat» la mort de l’immigrant senegalès Alpha Pam per tuberculosi per «els seus beneficis dubtosos i per manipular la realitat» per tal de criticar la gestió sanitària del Govern. Ha retret al PSIB ja MÉS que hagin «manipulat» la mort d’una persona que «mereix tots els nostres respectes». El president balear ha dit que està “provat” que aquest pacient va rebre atenció sanitària com qualsevol altre ciutadà, tot i que «hi hagi encara algun aquí que nega que la va rebre».
