@D.V./ La posta de sol de Sant Antoni de Portmany és, probablement, una de les més famoses del món. Tothom qui hagi vist una posta de sol haurà intentat explicar amb paraules l’explosió de colors i els infinits matisos d’un espectacle viu, majestuós i, en els dies bons, sobrecollidor. Però… com viuen aquesta experiència els invidents? Com es pot traduir en sensacions un espectacle que ens commou, principalment, pels seus aspectes visuals?
Hom es pot fer aquestes preguntes profundes i sentides, i potser s’hauria imaginat que els 152 invidents que aquest divendres a la tarda s’estaven al passeig de ses Variades, de visita a Eivissa gràcies a unes jornades de convivència que està realitzant l’ONCE, s’estarien en silenci, concentrats, intentant absorbir pels porus de la pell i per tots els sentits cada bri de l’atmosfera del capvespre. Això no obstant, la postal és molt diferent: la majoria dels invidents s’estan a les terrasses dels bars de ses Variades, escoltant la música chill, prenent una copa, xerrant i rient. No oblidem que no estan vivint cap experiència mística ni tampoc són hippis, senzillament estan de vacances i s’ho passen bé. “Aquestes jornades serveixen per conviure, per conèixe’ns, són dies de convivència. És com una gran festa per tots” comenta Teresa Palahí, vicepresidenta de la Fundació ONCE-Espanya, qui assegura que estar a Eivissa “és un plaer, per la bellesa del lloc i per la magnífica acollida que sempre se’ns dispensa”.
Fa sol, el dia anterior va ploure i, per tant, l’atmosfera està neta. Es donen totes les circumstàncies per què la posta de sol sigui espectacular. El sol cau lentament i vessa una llum de color de mel sobre la mar. Uns llaüts tornen lentament al port. La imatge és bellíssima, de postal, i cada invident la viu a la seva manera. Antonio Madrigal, d’Alacant, no pot distingir les formes però si pot percebre les intensitats de llum rere les seves parpelles: “És una posta de sol molt bonica. Es nota que el cel s’està tornant vermell, ho intueixo. La llum s’està apaivagant a poc a poc. És un procés molt lent”. José Antonio Rodríguez, mallorquí, invident, també ens explica com viu la posta de sol: “Ens diuen que és molt bonica. Jo m’imagino un sol resplendent que es va cobrint. Però no és només la posta de sol. Aquest lloc és molt agradable. També fa molt la bona companyia, la relaxació, la música”.
El sol estira els seus últims raigs abans de desaparèixer completament rera sa Conillera, dos joves s’han separat de la resta del grup i, acarades en direcció a ponent, intenten copsar els darrers instant de la posta. “El que més m’ha agradat és la sensació d’amplitud que et dóna viure una posta de sol davant la mar. És ample, supergran” comenta la madrilenya Yasmina, per a qui el millor del viatge ha estat “pujar en avió, era la primera vegada a la meva vida que ho feia”. Al seu costat, na Beatriz, també madrilenya, confessa que és una enamorada de la mar: “És la primera vegada que visc una posta de sol així. El mar és increïble. El que més desig ara és poder-me banyar al mar demà de matí. És el millor que hi ha”.
Cau el sol i s’encenen les llums elèctriques. Aquest fabulós espectacle gratuït que es repeteix cada dia s’ha acabat, almenys per avui. No obstant, per aquests turistes tant especials la festa continua. Estan a Eivissa de vacances i estan disposats a gaudir plenament cada nova experiència.
