@Noudiari / El Foment Cultural de les Illes Balears (FCIB), una asociación creada para reivindicar el uso de las modalidades lingüísticas propias de las cuatro islas, se ha presentado en Eivissa en el transcurso de un acto celebrado en el Casino d’es Moll. Numerosos representantes de la entidad procedentes de Mallorca y Menorca participaron en la presentación justificando la necesidad de su existencia y actividad ante lo que consideran «una invasión del catalán ortodoxo» frente a la identidad balear. Su vicepresidente y portavoz en las Pitiüses, Joan Marí Ribas, hizo especial hincapié en lo «apolítico» de la propuesta». «La asociación no va contra nada ni contra nadie», justificó.
Por su parte, el presidente balear de la FCIB, Juan José Gomila, puso de manifiesto la voluntad «descentralizadora» de la asociación. «No vamos a caer en el error de realizar otra imposición para evitar el centralismo del catalán estándar. Mallorca no lleva la batuta de nestras actividades y la prueba es que yo soy menorquín», enfatizó.
El acto sirvió también para presentar en Eivissa la revista Toc Toc, que publica el periodista y escritor mallorquín Toni Cantarellas y que va ya por su número nueve. «Toc Toc habla fundamentalmente de temas de Mallorca porque es la isla de mayor extensión, pero tratamos mucho también sobre asuntos de las demás islas y, además, respetando escrupulosamente sus particulares formas de expresarse», explicó. Laura Venzal, presidenta de la Associació d’Estudiants Lliures de Balears, expuso varios argumentos por los que, en su opinión, el catalán estándar está fagocitando las modalidades lingüísticas de Balears.
El acto concluyó con una degustación de la repostería ibicenca, muy elogiada por los visitantes y el resto de la concurrencia, unas treinta personas. Sobre la mesa qudaron varias ideas fundamentales que la FCIB pretende desarrollar: potenciar la aplicación real del artículo 35 del Estatuto de Autonomía de Balears, en el que dice que se impulsará el uso de las diferentes formas lingüísticas del archipiélago sin desdoro de la unidad de la lengua.
¿»El periodista y escritor mallorquín Toni Cantarellas?» On va estudiar periodisme aquest? Si jo faig un panflet també em converteix en periodista i escriptora? SI començ a picar una pedra som escultora?
¿»El periodista y escritor mallorquín Toni Cantarellas?» On va estudiar periodisme aquest? Si jo faig un panflet també em converteix en periodista i escriptora? SI començ a picar una pedra som escultora?
Aquests són els que acabaran definitivament amb la nostra llengua i la nostra cultura….quina pena!!! Van de cultes i resabuts i el que fan és propagar la ignorància, la incultura i la intolerància més baixes i rastreres. «Invasión del catalán ortodoxo»…vergonya fan aquestes paraules. El que hem de fer és unir…no crear «guetos» i menysprear les nostres arrels!…En fi! A les paraules d’Aina Moll em remet: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”.
Aquests són els que acabaran definitivament amb la nostra llengua i la nostra cultura….quina pena!!! Van de cultes i resabuts i el que fan és propagar la ignorància, la incultura i la intolerància més baixes i rastreres. «Invasión del catalán ortodoxo»…vergonya fan aquestes paraules. El que hem de fer és unir…no crear «guetos» i menysprear les nostres arrels!…En fi! A les paraules d’Aina Moll em remet: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”.
Qué bé! Ara en comptes d’apendre català estandard apendrem a parlar mallorquí com Deu mana! Quina sort Eivissa!!!
Qué bé! Ara en comptes d’apendre català estandard apendrem a parlar mallorquí com Deu mana! Quina sort Eivissa!!!
Volen protegir es dialectes illencs des català estàndard, però en canvi no els volen protegir de sa imposició de s’espanyol. Ja es veu per on van aquestos.
Volen protegir es dialectes illencs des català estàndard, però en canvi no els volen protegir de sa imposició de s’espanyol. Ja es veu per on van aquestos.
Vaig assistir, i cap d’aquestos comentaris que estic llegint per aquí tenen raó. Es Foment Cultural va deixar ben clar que vol defensar i promoure s’eivissenc perquè no es perdi. ¿També nos queixarem ara per defensar sa nostra llengua? pareix que són ganes de criticar… en fi, enhorabona Foment Cultural i gràcies per donar aquesta passa a Eivissa. Ha sét fantàstic, molts pensàvem que estàvem tots sols, però ja hem vist que no.
Esperam es pròxim acte amb ganes, i que siga ben pronte!!
Vaig assistir, i cap d’aquestos comentaris que estic llegint per aquí tenen raó. Es Foment Cultural va deixar ben clar que vol defensar i promoure s’eivissenc perquè no es perdi. ¿També nos queixarem ara per defensar sa nostra llengua? pareix que són ganes de criticar… en fi, enhorabona Foment Cultural i gràcies per donar aquesta passa a Eivissa. Ha sét fantàstic, molts pensàvem que estàvem tots sols, però ja hem vist que no.
Esperam es pròxim acte amb ganes, i que siga ben pronte!!
Fa temps que seguesc aquesta gent per twitter i per sa web en general. Tenen un discurs a simple vista convincent: defensar «lo nostro» des d’un punt apolític. Aquesta defensa cau en un localisme descentralitzador que s’atraca as parlar de cada dia i s’allunya de ses diferents maneres d’interpretar s’estàndard (pqè sí, tenim un estàndard composicional, que s’adapta as parlars de sa gent sense perdre sa condició d’estàndard).
Defensar sa nostra parla perquè no es perdi. Però que no es perdi de què? Es garrits diuen vale i pues per dir d’acord/molt bé i idò. Cap ha canviat s’idò per un doncs però molts l’han canviat pes pues. Si realment volguessin defendre lo nostro anirien per un altre camí.
Dies endarrere llegia as Diari de Menorca que reclamaven que es deixàs d’ensenyar literatura catalana per ensenyar-la balear: rondalles. Volien deixar d’ensenyar llibres catalans, deien, per ensenyar rondalles.
Defendre lo nostro és perdre sa literatura, es nivells alts de sa llengua per anar a s’oralitat i prou? Ses rondalles s’han d’ensenyar, clar que sí! A jo me les ensenyaren en es dia. Sa cosa és que aquesta defensa ve pes fet que ses rondalles: contes populars sense autor, són s’única mostra de literatura amb article salat que tenim (Valguen algunes excepcions).
Quan deien de deixar d’ensenyar llibres catalans parlam de deixar d’aprendre coses! De tancar-nos a lo que hi ha fora de s’illa, i això és de tot menys bo. És tancar-nos també a aprendre Villangómez, Macabich, Ponç Pons, Alcover, Villalonga, i si anam endarrere igual fins i tot implicarà perdre a Ramon Llull: que era fill de barcelonins afincats a Mallorca després des Repoblament i que a part d’escriure en llatí i moltes llengües, quan escrivia en sa nostra no feia servir tampoc s’article salat.
Foment Balear són bones idees que vesteixen i amaguen as mateix llop de sempre.
Perquè veigueu que no dic mentides:
http://menorca.info/menorca/local/2014/479837/foment-reclama-ensenen-rondalles-libros-catalanes.html
L’has clavada. Enhorabona.
Fa temps que seguesc aquesta gent per twitter i per sa web en general. Tenen un discurs a simple vista convincent: defensar «lo nostro» des d’un punt apolític. Aquesta defensa cau en un localisme descentralitzador que s’atraca as parlar de cada dia i s’allunya de ses diferents maneres d’interpretar s’estàndard (pqè sí, tenim un estàndard composicional, que s’adapta as parlars de sa gent sense perdre sa condició d’estàndard).
Defensar sa nostra parla perquè no es perdi. Però que no es perdi de què? Es garrits diuen vale i pues per dir d’acord/molt bé i idò. Cap ha canviat s’idò per un doncs però molts l’han canviat pes pues. Si realment volguessin defendre lo nostro anirien per un altre camí.
Dies endarrere llegia as Diari de Menorca que reclamaven que es deixàs d’ensenyar literatura catalana per ensenyar-la balear: rondalles. Volien deixar d’ensenyar llibres catalans, deien, per ensenyar rondalles.
Defendre lo nostro és perdre sa literatura, es nivells alts de sa llengua per anar a s’oralitat i prou? Ses rondalles s’han d’ensenyar, clar que sí! A jo me les ensenyaren en es dia. Sa cosa és que aquesta defensa ve pes fet que ses rondalles: contes populars sense autor, són s’única mostra de literatura amb article salat que tenim (Valguen algunes excepcions).
Quan deien de deixar d’ensenyar llibres catalans parlam de deixar d’aprendre coses! De tancar-nos a lo que hi ha fora de s’illa, i això és de tot menys bo. És tancar-nos també a aprendre Villangómez, Macabich, Ponç Pons, Alcover, Villalonga, i si anam endarrere igual fins i tot implicarà perdre a Ramon Llull: que era fill de barcelonins afincats a Mallorca després des Repoblament i que a part d’escriure en llatí i moltes llengües, quan escrivia en sa nostra no feia servir tampoc s’article salat.
Foment Balear són bones idees que vesteixen i amaguen as mateix llop de sempre.
Perquè veigueu que no dic mentides:
http://menorca.info/menorca/local/2014/479837/foment-reclama-ensenen-rondalles-libros-catalanes.html
L’has clavada. Enhorabona.
Totalment d’acord amb tu, Daniel!
Alt i clar!
Totalment d’acord amb tu, Daniel!
Alt i clar!
Jo tenc 45 anys i des que som nin he sentit la fòbia anticatalana revestir-se de mil i una formes. Aquesta que teniu a l’article és de les menys agressives, però no és res diferent al que ja coneixem.
Jo he sentit per part d’amics meus que els nins a l’escola aprenen a parlar català i no mallorquí, o eivissenc, i que les paraules vives de la pagesia s’estan perdent. Això, abans de parlar en castellà als seus fills.
Jo només us dic que si un nin aprèn a parlar el nostre català estàndard, després pot cantar «anàrem a sant miquel» i s’ho passa molt bé. Quan només sap castellà, això és impossible.
Jo tenc 45 anys i des que som nin he sentit la fòbia anticatalana revestir-se de mil i una formes. Aquesta que teniu a l’article és de les menys agressives, però no és res diferent al que ja coneixem.
Jo he sentit per part d’amics meus que els nins a l’escola aprenen a parlar català i no mallorquí, o eivissenc, i que les paraules vives de la pagesia s’estan perdent. Això, abans de parlar en castellà als seus fills.
Jo només us dic que si un nin aprèn a parlar el nostre català estàndard, després pot cantar «anàrem a sant miquel» i s’ho passa molt bé. Quan només sap castellà, això és impossible.
I en Marià Villangómez, per aquests, què és, un poeta català o eivissenc?
L’Estatut diu que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català, que la institució oficiacl consultiva és la Universitat de les Illes Balerars i que és objectiu de les institucions noramalitzar la llengua catalana i protegir i estudiar les modalitats pròpies del català de les Illes Balears.
Aquests l’únic que fan és aferrar-se a la part darrere de l’article 35 (la que diu que les modalitats insulars del català de les Illes seran objecte d’estudi i protecció) per venir muntar tota una teoria que l’Estatut no suporta. Si tan defenen l’Estatut que abans se’l llegeixin, però tot sencer, no només una part.
Article 4
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
Article 14
La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.
Article 35
La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.
I en Marià Villangómez, per aquests, què és, un poeta català o eivissenc?
L’Estatut diu que la llengua pròpia de les Illes Balears és el català, que la institució oficiacl consultiva és la Universitat de les Illes Balerars i que és objectiu de les institucions noramalitzar la llengua catalana i protegir i estudiar les modalitats pròpies del català de les Illes Balears.
Aquests l’únic que fan és aferrar-se a la part darrere de l’article 35 (la que diu que les modalitats insulars del català de les Illes seran objecte d’estudi i protecció) per venir muntar tota una teoria que l’Estatut no suporta. Si tan defenen l’Estatut que abans se’l llegeixin, però tot sencer, no només una part.
Article 4
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
Article 14
La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.
Article 35
La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.