NouDiari / L’Institut d’Estudis Eivissencs ha presentat un escrit en què proposa al Consell d’Eivissa la declaració com a Bé d’Interès Cultural del conjunt hídric de la font d’en Miquelet (o d’en Joan Armat), situada al polígon 27 parcel·la 85 de la vénda de cas Serres (municipi de Santa Eulària des Riu).
La font està inclosa a l’Inventari del patrimoni hidràulic de les Pitiüses (fitxa núm. 181) i, segons la descripció que en fa, “es tracta d’una font completa des d’un punt de vista tipològic, adaptada a diferents usos: el consum humà i l’abeurada del bestiar”, explica.
S’hi arriba per un camí històric, delimitat per dos parets de pedra seca, que hi accedeix pel sud des del camí vell de Sant Mateu, afegeix l’institut.
La font, pròpiament dita, “està feta amb una volta de canó. És una de les poques fonts d’Eivissa que compta amb una decoració mural pictòrica al seu interior. Aquesta decoració està feta amb almànguena i consisteix en diversos motius geomètrics i vegetals”, explica.
L’any 2004 la font, amb les pintures, va ser objecte d’una restauració.
La font és part d’un conjunt hídric format per altres elements com són la “gran plaça tancada lateralment per parets, on possiblement es feien els balls”, tal com informa l’institut.
A un costat de la plaça “hi ha una gran pica d’abeurada de pedra picada. Al safareig de regulació, al costat de la troneta, hi ha gravat l’any de 1823, possiblement quan es va construir”.
L’element més remarcable d’aquest safareig “són les pintures que hi ha al seu referit, en vermell d’almànguena sobre fons blanc (avui esgrogueït per oxidació), amb un motiu de trama diagonal formant rombes”, explica.
Aquestes pintures es troben en camí de desaparèixer, ja que el referit tendeix a desprendre’s del seu suport, de manera que avui només en resten romanalles d’allò que fou.
“És molt possible que les pintures de l’interior de la font siguin coetànies a aquestes, ja que tenen idèntica factura i representen motius de caire semblant”.
Finalment, “a poca distància de la font hi ha una sènia, amb el giny actualment desmuntat, encara que se’n conserven algunes peces pels voltants, l’aigua de la qual s’extreia darrerament amb un modern molí-bomba d’eix vertical.”
Hi destaca, també, l’existència d’un petit pont que salva el torrent i dóna accés a la zona del safareig i els horts.
Aquesta font ja va ser documentada per l’Arxiduc Lluís Salvador, que la va descriure i en va fer una il·lustració.
El Consell d’Eivissa hi va col·locar fa anys un cartell commemoratiu d’aquest fet, com a part d’una ruta d’elements de patrimoni esmentats per l’Arxiduc.
A la font s’hi feien balls el 10 de juliol, sant Cristòfol, i el 5 d’agost, santa Maria.
És per tot això que l’Institut proposa la declaració del conjunt hídric de la font com a Bé d’Interès Cultural. L’abast de la declaració hauria d’incloure el tram de camí que hi accedeix des del camí vell de Sant Mateu.
Segons la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, qualsevol administració pública o persona física o jurídica pot instar l’adopció de l’acord d’iniciació d’un expedient de declaració d’un element com a Bé d’Interès Cultural.
Igualment, segons la Llei, “la decisió de no iniciació del procediment haurà
de ser motivada.”
L’Institut es troba a l’espera de rebre resposta del Consell i confia que aquest element del nostre patrimoni històric serà protegit com mereix.
