La plataforma ciutadana ‘Prou’ s’ha sumat al GEN-GOB (Grup d’Estudis de la Natura / Grup Balear d’Ornitologia). Aquest dijous va enviar a la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear les seues al·legacions al projecte d’urbanització de Ca n’Escandell, demanant la seua retirada. Precisament aquest dimarts, el GEN va fer arribar les seues al·legacions al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Concretament, es preveu edificar 532 Habitatges de Protecció Oficial (HPO), dels quals 367 serien destinats al lloguer, així com construir una escola, instal·lacions esportives i ampliar un altre centre educatiu.
Així, ‘Prou’, que exposa diversos punts que coincideixen amb els del GEN, ha denunciat que el poder públic no està demostrant que vulgui anar cap a un canvi de model urbanístic: «Resulta esfereïdor que, en lloc de treballar decididament per un canvi de model i rectificar les polítiques de massificació urbanística i turística, les institucions continuïn planificant amb els mateixos objectius de creixement insostenible de fa 40 anys».
En aquest sentit, des d’aquesta plataforma assenyalen que el municipi d’Eivissa ja és un dels més densament poblats de l’Estat «i, sense cap mena de dubte, el més infradotat per donar servei a la població que ja hi resideix».
Habitatges buits, una via alternativa
En la mateixa línia que el GEN-GOB, des de Prou han defensat que problema greu de l’illa d’Eivissa i de Vila en concret no és la manca de pisos edificats per a donar una sortida a l’emergència habitacional actual: «Segons notícies d’aquest mateix any a la premsa local, el 25% dels pisos del municipi de Vila no tenen ningú empadronat, i això suposa un mínim de 6.000 immobles on no viu ningú». Segons recull l’escrit d’al·legacions de Prou, això equival a una capacitat per a, almenys, 18.000 persones.
«Amb tota seguretat es pot afirmar que la compra progressiva d’habitatges que surten al mercat, per part de l’administració, per tal de dedicar-ho a HPO en règim de lloguer, suposaria un estalvi molt important a les arques públiques. A més, evitaria la segregació socioeconòmica dels ciutadans», agrega l’escrit.
El problema de fons a Vila i a l’illa en general, segons aquesta entitat ecologista, és «la massificació turística i la saturació urbanística que se’n deriva»: «La sobreexplotació dels recursos hídrics, causada per la massificació humana, ha provocat l’exhauriment de les masses d’aigua subterrànies. El municipi d’Eivissa ja no disposa de recursos hídrics per fer front a la despesa actual d’aigua. El projecte d’urbanització (amb piscina inclosa) i parc resulta del tot inviable quant a dotació de recursos hídrics», afegeixen en les al·legacions.
En aquest sentit, també fan referència a l’increment de la despesa energètica que suposaria: «A la documentació presentada no es troba cap document de la Direcció General d’Energia que permeti concloure que l’illa d’Eivissa té garantit el proveïment d’energia elèctrica a curt, mitjà i llarg termini. L’energia derivada de gas i dièsel serà cada vegada més escassa i cara i l’illa ja depèn del subministrament exterior. A hores d’ara, per garantir un mínim de benestar futur, s’hauria d’estar planificant el decreixement en diversos fronts fins a assolir la sostenibilitat i l’autoabastiment».
Prou, a més, coincideix amb el GEN en què augmentaria el risc d’inundacions a l’Eixample d’Eivissa.
«Projectes com aquest de Ca n’Escandell varen ser iniciats en moments en què la consciència ambiental i climàtica no tenien l’abast que tenen ara. Moments, per cert, on tampoc existia estudi de l’enorme percentatge d’habitatges buits del municipi d’Eivissa i que desmunta per complet l’argumentari que serveix de base a aquesta tramitació. Ara bé, sembla que cap consciència ni criteri ambiental i ecològic poden frenar la inèrcia dels més absurds i contraproduents desenvolupaments urbanístics, que no tenen a veure amb la inexistència d’habitatges, sinó amb la nul·la capacitat de l’administració d’intervenir amb les mesures necessàries per evitar l’especulació turística amb l’enorme quantitat d’habitatge existent», lamenta l’escrit d’al·legacions.
«Segregació» / «Gueto»
Un altre punt en què coincideixen ambdues organitzacions conservacionistes és que el projecte de Ca n’Escandell no compleix la necessitat d’integrar socialment a tots els ciutadans, sinó que segrega per motivacions econòmiques: «L’Ajuntament d’Eivissa hauria de ser el primer a lluitar contra l’urbanisme per sectors de renda, però ara es troba al capdavant d’una nova operació urbanística de segregació ciutadana. Les polítiques dels poders públics han d’anar encaminades a resoldre problemes d’accés a l’habitatge dels ciutadans, no d’allotjament a mà d’obra barata i temporal per a la indústria turística, quan no a la construcció de futurs guetos on segregar la població de rendes baixes, amb tota la problemàtica que això comporta».
Les al·legacions de Prou també fan referència a la «manca d’estudis de viabilitat ambiental, econòmica i social» que donin el vistiplau a urbanitzar i fer el parc en aquesta zona del municipi d’Eivissa.
Tenint en compte que «el 25% dels habitatges d’Eivissa es troben buits», des de Prou se sol·liciten mesures com ara aplicar polítiques de compra d’habitatge per part de l’administració, establint per llei el dret de tempteig (indiquen que actualment, només al municipi d’Eivissa es troben a la venda uns 800 immobles); polítiques fiscals per desincentivar els immobles buits o posar en marxa incentius al lloguer; així com prohibir el lloguer vacacional o dur a terme «polítiques de contenció demogràfica».
El Consell d’Administració de l’Entidad Pública Empresarial de Suelo (Sepes) va autoritzar en maig d’enguany la cessió anticipada a l’Ajuntament d’Eivissa de tres parcel·les per a la construcció dels HPO. Aquests terrenys sumen un total de 28.284 metres quadrats.
La inversió necessària per a fer realitat la iniciativa, tal com va recordar llavors el Govern central, serà aproximadament d’11,74 milions d’euros; i s’ocuparan 17,3 hectàrees, vuit de les quals es destinaran al parc urbà.
