La presentació del nou llibre de Toni Roca, Clítoris. La figa fràgil IV. Conclusions (Edicions Aïllades), està inclosa en la programació del cicle Illes i literatura, i tindrà lloc demà, dimecres 28 de setembre, a les 20.15 hores a la sala Marià Villangómez de la Biblioteca Municipal d’Eivissa. La filòloga Marga Torres Planells serà l’encarregada de dinamitzar l’esdeveniment i està previst que intervinguin l’editor Ramon Mayol i el mateix Toni Roca.
Roca, en una conversa amb Noudiari, explica que aquest poemari segueix «la mateixa línia» que els anteriors de la sèrie La figa fràgil, la qual qualifica de pornogràfica. De tota manera, ara va una passa més enllà, i Roca arriba a afirmar que aquest nou llibre «és el més brut que s’ha escrit mai en la història».
No obstant això, el poeta assegura que no té la voluntat d’escandalitzar a ningú. Però no vol dir que no ho aconsegueixi. «M’imagín que algú s’haurà escandalitzat, encara que no ho digui. I ho entenc», afegeix.
Preguntat per la seua font d’inspiració, l’escriptor assenyala que la seua poesia és el resultat de la suma d’experiències personals, la imaginació, el cine i alguna lectura. De fet, diu que aquesta és precisament la gràcia de tot plegat, poder jugar amb experiències reals i la fantasia.
La portada ha estat dissenyada per l’artista Paco Romero, i a l’interior s’hi troben altres il·lustracions seves.
Al marge de la presentació de demà a Can Ventosa, està previst que la segona part de Correspondència, un intercanvi epistolar entre els poetes eivissencs Toni Roca i el Bartomeu Ribes, arribi la primera setmana de novembre. En aquest cas l’editor és Miquel Costa.
Sèrie La figa fràgil
Clítoris és la quarta entrega de la sèrie La figa fràgil, que format part de la col·lecció ObScena d’Edicions Aïllades, dedicada a la literatura eròtica. Es pot comprar a les llibreries i a la pàgina web de l’editorial.
Tal com ja va explicar el poeta en una entrevista per a Noudiari l’any 2018, amb La figa fràgil volia publicar textos «obertament pornogràfics»: «En aquesta sèrie vull dir les coses pel seu nom, sense cap intenció romàntica ni de mitificació. De la mateixa manera que hi ha pel·lícules amb contingut eròtic, n’hi ha d’altres que són clarament porno. La diferència entre aquestes cintes porno i els meus poemes és que, fent una cosa ben descarada, jo cuid molt el llenguatge».
