@D.V./ Es senten uns privilegiats i, quan recorden l’experiència, ho fan amb emoció. Són Raquel Bejarano, Raquel Ortega i Ismael Gallego, tres adolescents eivissencs, estudiants de quart d’ESO que aquest estiu han participat al Campus Científic que organitza el Ministeri d’Educació. Durant una setmana han experimentat com si fossin científics de veritat, han fet feina amb maquinària avançada i han conegut científics rellevants. Una experiència que ha servit per enfortir, més encara, la seva vocació.
Treballar amb un magnetró i un accelerador d’ions
Ismael Gallego va realitzar el campus a la facultat de Física de la Universitat Autónoma de Madrid, al Centre de Microanàlisi de Materials, on va poder treballar amb un accelerador d’ions, un d’aquells aparells que han convertit el món de la física en una matèria poc més que de ciència ficció per a la resta de mortals, però en el que n’Ismael s’hi mou com a peix a l’aigua: “Vam aplicar una petita làmina d’or sobre una peça d’alumini i la vam sotmetre a un bombardeig de partícules” comenta emocionat, “l’or i l’alumini tenen àtoms de tamany diferent i, per tant, reboten l’energia de forma diferent”.
A Espanya només hi han dos acceleradors d’ions, i n’Ismael confessa que utilitzar aquest aparell li va produir una intensa emoció. A més, els participants de la beca també van fer ús d’un megatró que crea camps de plasma i van conèixer a Elsa Prada, física teòrica de la matèria condensada: “Durant tots aquests dies m’he sentit un privilegiat. Ens han deixat fer, han confiat en nosaltres, m’he sentit com si fos un científic de veritat”. Una experiència que ha reforçat més encara la seva vocació, un sentiment que comparteix amb les seves companyes.
Fabricar gomina amb carbopol i altre aventures de laboratori
Raquel Ortega també té un munt d’experiències per compartir. El laboratori de tecnologia i farmacèutica de la Universitat de Santiago de Compostela s’ha convertit en un espai màgic on tot era possible: “Hem fet lents de contacte, també hem creat gomina amb una substància que es diu carbopol”. Li pregunto què és un ‘carbopol’ i Raquel em respon que és un “polimer”, demostrant-me que em podria donar lliçons de ciència.
L’adolescent explica que han fet feina amb unes substàncies que són els hidrogels intel·ligents, i m’explica l’ús que se’n fa: “Hem creat perles d’alginat, que és el que utilitzen cuiners com Ferran Adrià per fer les ‘esferitzacions’. Hem creat perletes, com caviar, amb gust de fruites” comenta engrescada, encara que reconeix que el gust no era gaire bo. Un altre moment emocionant va ser la xerrada de l’investigador Ángel Carracedo, un dels científics espanyols més prestigiosos i que els va animar a continuar amb la seva vocació.
“M’ha agradat molt, m’he sentit realitzada, ha sigut una setmana feliç” comenta aquesta jove.
Tecnologia aplicada a l’esport
L’experiència de Raquel Bejarano ha estat a l’INEF de la Universitat de Granada, on va realitzar un curs de “qualitat de vida, benestar i esport”. Allà han estudiat l’educació física, el moviment del cos i la pràctica de l’esport d’elit com si fos una ciència científica: “Hem estudiat les trajectòries que realitzen les pilotes quan les colpeges amb una raqueta, i pots calcular de quina manera pots triar la jugada que posi les coses més complicades al teu contrincant. A més, aquest programa també et serveix per estudiar el joc dels rivals”, comenta Raquel.
L’adolescent també ha estudiat la forma en la que es realitza una fonyada durant les competicions atlètiques per prevenir les lesions o proves de flotabilitat dins l’aigua, entre altres experiments. “El millor de tot ha estat el gran ambient que s’ha creat entre els companys” comenta Raquel, “he conegut a molta gent, hem aprés… Jo m’entornaria demà”.
Ara, els tres joves iniciaran el curs de Batxillerat, l’últim abans d’anar a la universitat i començar a fer realitat els seus somnis professionals.
