@Noudiari · Ara Balears / En ple debat sobre el finançament autonòmic, el Govern valora els pros i els contres del sistema actual i planteja quins són els elements que s’haurien de revisar o eliminar perquè la situació de Balears millori. En una compareixença al Parlament, el conseller d’Hisenda, l’eivissenc José Vicente Marí Bosó, exposà els principals punts de l’anàlisi del sistema de finançament vigent des de 2009 que ha enviat al Ministeri d’Hisenda i va reconèixer que Balears ha millorat cinc posicions en finançament per càpita amb el sistema vigent, perquè ha passat de la quinzena i darrera posició a la desena.
Fins i tot va admetre que la Comunitat s’arriba a situar a la mitjana del finançament autonòmic estatal, tot i que amb dos anys de retard, quan es fa la liquidació del sistema, fet que dificulta la capacitat de reacció davant els cicles econòmics. I és que, segons ell, el retard en l’ajust provoca que en l’any en curs Balears continuï a la coa en finançament i això implica més dificultats per complir amb els objectius de dèficit, per exemple. En aquest sentit, arribà a quantificar en mil milions el que encara ha d’arribar d’exercicis passats.
També es queixa que els fons que penalitzen Balears (el fons de suficiència i el fons de cooperació) s’han de fer efectius el mateix any i, en canvi, els fons que afavoreixen les Illes, el de competitivitat, del qual depèn un 20% del seu finançament, no es cobra fins al cap de dos anys. El conseller aprofità per demanar la desaparició dels dos fons que perjudiquen l’Arxipèlag. Només pel fons de suficiència, Balears va perdre 648 milions l’any 2012.
Menys autonomia fiscal
En el capítol de greuges, el conseller advertí també que malgrat que el model actual aparentment atorgava una major autonomia fiscal a les comunitats, en realitat aquesta s’ha reduït del 30% al 20% des del 2007 fins al 2011.
És per això que Marí apuntà com una de les principals reivindicacions en el debat obert la de la consecució d’un sistema que atorgui una major autonomia financera a les comunitats. És a dir, que Balears tingui més capacitat de decisió sobre els recursos ja sigui amb més marge per aplicar tributs propis o amb més participació sobre tributs estatals.Això serviria, segons ell, perquè els gestors públics autonòmics es responsabilitzassin molt més de les seves decisions de despesa i que no passàs com ara, que en algunes comunitats es poden permetre rebaixar impostos perquè els ingressos que reben depenen en més mesura de la pressió fiscal que apliquen altres comunitats.
L’oposició no se’n refia
Les paraules del conseller no serviren per convèncer l’oposició. El socialista Marc Pons va defensar que, fins ara, el Govern “ha fracassat estrepitosament” a l’hora d’aconseguir inversions estatals o un nou Règim Especial per a Balears i es preguntà per què s’ha de confiar en l’Executiu ara i s’ha d’esperar que la reforma del sistema millori la situació de les Balears. A partir d’aquest argument, va augurar que el Govern s’acabarà conformant amb allò que imposi el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. A més, va sentenciar que si el sistema actual ha suposat una millora de 500 milions anuals per a Balears, el Govern hauria de dir quant espera obtenir ara amb la reforma.
El portaveu de MÉS, Biel Barceló, denuncià la pèrdua de posicions en el rànquing de renda per càpita que ha patit Balears i advertí que només amb un “concert econòmic solidari” es resoldria el problema de finançament de les Illes. També denuncià les intencions de Madrid de distorsionar l’elaboració de les balances fiscals computant despeses no territorialitzades i no computant a cada territori els ingressos per imposts que paguen els turistes.
