@Noudiari/ L’escriptora del mes de gener a la Biblioteca Municipal d’Eivissa es Anaïs Nin amb motiu del 40è aniversari de la seua mort i del 70 aniversari de la publicació de l’obra Dins d’una campana de vidre. L’Arxiu Municipal de Can Botino i la Biblioteca de Can Ventosa tenen la seua obra en les diferents seccions i col·leccions que integren el seu fons.
Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 1903–Los Angeles,1977) era una escriptora franco-americana, filla de la cantant d’òpera danesa i cubano-francesa Rosa Culmell i Vaurigaud, i del pianista i compositor cubà d’ascendència catalana, Joaquim Nin i Castellanos. L’any 1913, després d’una malaltia d’Anaïs, la família es va instal·lar a Arcachon, a la costa atlàntica de França. El 1914, la mare, separada ja del pare, i els fills es varen traslladar a Nova York. En aquell viatge, als onze anys, Nin començaria a escriure el seu diari. Sent una adolescent va deixar l’escola i va començar a treballar com a model de pintors.
L’any 1923, es va casar amb el banquer Hugh Parker Guiler i l’any següent es varen instal·lar a Paris. A partir de llavors, Nin es va submergir en l’escriptura. La seua primera obra publicada va ser una avaluació crítica de D. H. Lawrence titulada D. H. Lawrence: An Unprofessional Study, que va escriure en només setze dies. Va explorar també el terreny de la psicoteràpia estudiant amb Otto Rank. Nin, enfrontada en els anys 1940 a greus problemes financers, va començar a escriure narrativa eròtica i pornogràfica juntament amb Henry Miller i d’altres amics seus per a una persona anònima per un dòlar la pàgina. No hi ha consens sobre si Miller va escriure realment aquestes històries o només va permetre que el seu nom fos utilitzat. Nin mai va tenir la intenció de que aquests textos es publiquessin, però a principi de la dècada dels 1970 va canviar d’opinió i va permetre que fossin editades obres com Delta of Venus i Little Birds.
El seu estil, escandalosament explícit per a la seua època, posava l’accent particularment en la bisexualitat femenina. Nin va ser amiga i amant de moltes figures literàries importants, com ara Henry Miller, Antonin Artaud, Edmund Wilson, Gore Vidal, James Agee i Lawrence Durrell. El seu apassionat affair i amistat amb Miller i la seua esposa, June, va influir notablement sobre ella com a dona i com a escriptora. En moltes de les seues novel·les es fa palesa també la fascinació que sentia pel seu pare.
Segons reconegué l’autora a Incest, «No el sento com si ell fos el meu pare». Això es pot deure al fet que només el va veure una vegada durant els vint anys després que ell se separés de la família quan ella tenia onze anys. La seua parella, Rupert Pole, es va encarregar de supervisar la publicació pòstuma de quatre diaris inexpurgats seus. L’any 1973 va rebre el doctorat honoris causa del Philadelphia Colllege of Art. Va ser elegida membre de l’Institut Nacional de les Arts i les Lletres en 1974.
