@Noudiari · Ara Balears / L’Institut Ramon Llull (IRL) i la conselleria de Cultura del govern balear estan en «converses avançades» per organitzar conjuntament l’Any Llull, que se celebrarà el 2016 pel setè centenari de la mort de l’escriptor i pensador mallorquí. Així ho ha avançat a l’ACN el director de l’IRL, Àlex Susanna, com «la millor notícia» possible per impulsar una programació «molt més potent». Les activitats arribaran fins a capitals europees on la influència de Llull va tenir una presència important (Roma, Venècia, París i Londres, entre altres) i s’orientaran a treure l’autor «de l’acadèmia». Susanna confirma que Miquel Barceló treballa en obra nova inspirada en Ramon Llull, per a dues exposicions que inaugurarà a París al març.
«És molt probable que en poques setmanes l’Any Llull sigui pensat i executat alhora pels governs català i balear», ha anunciat Àlex Susanna. Això farà possible orquestrar un programa «molt més potent». Quan es concreti aquesta operació («en poques setmanes»), es constituirà un sol comitè organitzador entre els governs català i balear, i els respectius actors encarregats de l’execució de l’Any Llull, és a dir, el mateix IRL, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB).
Per Susanna aquest nou escenari contribuirà a organitzar una commemoració amb un programa «molt més potent», per abast territorial i recursos. Les activitats, però, no es desviaran del gran repte: «Treure Ramon Llull de l’acadèmia». Si bé l’Any Llull arrencarà aquest novembre a Palma amb un congrés internacional, i clourà al cap d’un any a Barcelona amb una cita similar, l’objectiu de la commemoració és, segons remarca Susanna, sobrepassar l’estadi acadèmic i fer prendre consciència a la gent «que la nostra cultura compta amb un personatge universal d’una importància equiparable a la de Dante, Goethe o Shakespeare, com diu el mateix Harold Bloom».
S’està preparant una exposició
Un dels propòsits és fer arribar la commemoració també fora de Catalunya i les Illes, i més enllà de la xarxa d’universitats internacionals on l’IRL té presència. Susanna avança que vol «focalitzar els recursos» en aquelles ciutats i països on Llull va tenir una presència «física i intel·lectual important». Milà, Venècia, Roma, Nàpols, París, Montpeller, Londres i alguna ciutat alemanya són els principals punts on es volen organitzar actes.
Susanna informa que s’està preparant una exposició «petita i portable» s’obre l’obra de Llull, i específicament sobre ‘El llibre d’Amic e Amat’. Aquesta és segurament la porta d’entrada més «didàctica i seductora» perquè el lector pugui relacionar-se amb la seva obra. «Comptem amb un gran regal, que són el centenar llarg d’il·lustracions que Apel·les Fenosa va fer per la traducció francesa d’aquesta obra», concreta el director de l’IRL.
A més, Susanna reivindica l’actualitat de Ramon Llull i apunta que l’autor és un dels escassos referents històrics de diàleg entre Occident i l’Islam, «la qual cosa que el converteix en una figura que pot jugar un paper importantíssim en un moment de crisi màxima entre aquestes dues civilitzacions». Per això, explica, negocien l’organització d’un acte amb l’Institut del Món Àrab en el qual autors de prestigi, com Tahar Ben Jelloun, puguin implicar-se en algun debat.
Barceló, present a l’Any Llull
Àlex Susanna anuncia també que l’artista mallorquí Miquel Barceló ha respost «de manera entusiasta» la petició per part de l’IRL de crear alguna peça coincidint amb l’Any Llull, inspirant-se en l’autor. De fet, segons ha concretat, Barceló «ja treballa» per incorporar a les dues exposicions que organitzarà el mes de març a París (al Museu Picasso i a la Biblioteca Nacional Francesa) seccions «molt potents dedicades a Llull».
Aquestes són algunes de les línies i activitats que prepara l’organització de l’Any Llull, a l’espera d’incorporar les Illes Balears. Un programa que «pot portar moltes sorpreses a nivell internacional», vaticina Susanna. «No cal dir que també treballem des de fa un parell d’anys perquè es re tradueixi obra de Llull en casos que ja s’havia traduït, o es tradueixi per primera vegada en llengües noves», diu Susanna.
