@D.V./ Estic a la porta de Can Botino quan la companya d”Ultima Hora, Bea Rosselló, em comenta: “Al loro, Ventura! No et perdis el gran moment!”. El gran moment és la trobada del president del PP eivissenc Vicent Serra i de l’exalcaldessa Marienna Sánchez-Jáuregui. Què faran? Es saludaran? S’ignoraran? Serra i un senyor mallorquí que l’acompanya -després sabrem que es tracta de Miquel Vidal, secretari general del PP balear- corregeixen el seu camí, es giren, busquen a Marienna, s’hi atraquen, es fan dos petons cordials, xerren. Qui els pogués escoltar! La meva col·lega i jo els observem. “Bea, somriuen o estan seriosos?”.
Somriuen, perque ahir va ser la jornada de pau i concòrdia. Serra i Marienna entren junts a Can Botino. El secretari general del PP, Miquel Vidal, parla de reconsiderar l’expulsió i, quan li preguntem de què han parlat amb Marienna just abans d’entrar a Can Botino, ens respon: “Li hem donat ànims”.
Després de tres mesos de tensió i d’uns plens municipals carregats d’electricitat i amb uns intercanvis dialèctics molt agres, la sensació que ahir surava a la sala de plens era la d’un gran alleujament. Somriures, copets a l’esquena, bromes, comentaris sobre la corbata d’un o d’altre. Els regidors del PP van compareixer tots amb corbata. Rodrigo del PREF i Villalonga d’EPIC també anaven encorbats, mentre que a l’esquerra l’únic que va lluir corbata va ser el socialista Alfonso Molina. Vicent Ferrer, d’Eivissa pel Canvi -que també es va oblidar la corbata a casa- va alçar la mà per votar a favor de Lurdes Costa com alcaldessa i un minut més tard va votar a favor de l’abstenció. “Senyor Ferrer, perquè fa això? M’està liant!”, va dir somrient l’alcalde en funcions, Joan Daura.
I després de jurar el càrrec, Pilar Marí va llegir el seu discurs d’investidura i novament va repartir flors: a la seva predecessora, als seus companys de partit, a l’oposició… Tothom és bo, tothom està disposat a fer feina, a donar el millor de si mateix, a aportar idees per millorar la ciutat… Fins i tot Marí es va posar emotiva i va recordar quan era una jove estudiant de Ciències Polítiques i va acabar “animant a la joventut a formar-se, a fer el que lis agrada, a fer realitat els seus somnis”, com si fos un coach d’Operación Triunfo o d’algun reality de superació personal.
No obstant, les ferides encara estan allà. Tot el que s’ha remogut no es pot tancar d’un dia per l’altra. Queden dos anys de legislatura i Marienna Sánchez-Jáuregui pot ser una bona companya de bancada, una dona agradable i encantadora, però també pot ser una bomba rellotgeria. A partir d’ara, cada vegada que Marienna entri a la sala de plens de l’Ajuntament, els seus companys del PP escoltaran dins el seu cap la música de ‘Tiburón’ i es preguntaran “ha dormit bé avui? ha esmorzat com Déu mana? està de bon humor?”.
Contracrònica de la presa de possessió: Pau, concòrdia i aquí no ha passat res, per David Ventura
Pilar Marí realitza un discurs conciliador a la seva presa de possessió
