Contracrònica del ple de Vila: Trobàvem a faltar a Marienna

@D.V./ Finalment, l’escenari que llargament esperava Marienna Sànchez-Jàuregui s’ha produït. Calien aprovar els pressupostos de 2014 i el vot de l’exalcaldessa era decissiu. Davant els seus ulls estaven els seus antics subordinats, aquells a qui ella pràcticament havia acusat d’alta traïció, d’haver-li fet el llit. Ara els tenia a les seves mans perquè les conseqüències d’un hipotètic ‘no’ de Marienna als pressupostos era terrorífic: un any perdut, un any de paràlisi municipal, un any més amb uns pressupostos de subsistència.

En algun moment es sabran els detalls de l’acord al qual han arribat l’equip de govern i l’exalcaldessa, el cas és que quan Sánchez-Jáuregui ha arribat avui al Ple Municipal pràcticament ningú dubtava que el seu vot final seria una abstenció i que, per tant, permetria que s’aprovessin els pressupostos. No obstant, Marienna no ens ha decebut i, gran amant com és dels culebrots, les pel·lícules de suspens, les situacions dramàtiques i els girs inesperats, ha realitzat una mena d’obra de teatre que es podria resumir d’aquest manera: “Una dama honorable es troba amb aquells qui una vegada li van trencar el cor. Al seu pit bullen desitjos de venjança però l’interés general de la Polis s’ha d’anteposar davant les contingències passionals, però la nostra heroïna lluita entre dos passions contradictòries que l’escruxeixen el cor”.

Fins i tot, quan ja era clar que permetria l’aprovació dels pressupostos, Marienna ha anat repetint: “No sé lo que votaré. Me lo pensaré ahora. Lo decidiré en los próximos instantes”. El numeret de ‘estic desfullant la margarida’ ha adquirit tals dimensions que a alguns regidors de l’oposició com Enrique Sánchez, Alfonso Molina o Vicent Ferrer han fet somriures burletes i, fins i tot, a Joan Mayans, regidor d’Àrea Econòmica de l’Ajuntament, també se li ha escapat el riure abans de replicar a Sánchez-Jáuregui.

Parlant de Mayans, ha repetit una estratègia que és legítima però que a mi, personalment, no m’agrada mica. El debat sobre els pressupostos s’ha estructurat en dues rondes d’intervencions, en les quals parlava primer l’oposició i després el regidor de temes econòmics -Mayans-. Així, a la seva primera intervenció, sabent que després venia la rèplica de l’oposició, Mayans ha adoptat un to baix, plàcid, i s’ha limitat ha presentat les xifres. No obstant, al segon torn de paraula, i sabent que era qui tancava el debat i que ningú el podia replicar, ha aprofitat per atacar a discreció contra l’oposició traient draps bruts com el tema Park Control.

Una estratègia legítima però ventatgista i que no m’agrada perquè sembla que Mayans s’amagui del debat -i el debat és l’essència de la democràcia- i només s’envalentona quan sap que l’oposició no té dret a rèplica. És a dir, a Mayans no li agraden els debats sinó els monòlegs.

I, per acabar, un agraïment als senyors Vicent Ferrer i Toni Villalonga. Les seves intervencions han estat molt breus i concises. En un moment, fins i tot Joan Mayans ha recriminat a Villalonga el seu excessiu hermetisme, i aquest ha respost: “Lo que iba a decir ya lo ha dicho antes el señor Molina. A si que… ¿para qué repetirnos?”. Els periodistes li estem agraïts.