@Andreu Coll/ Potser pertanys a aquest gremi extraterrestre dels que tenen una feina a temps complet. Vull dir, a la dels privilegiats que tenen més o menys assegurades 40, 45 o més hores setmanals a canvi d’un salari injust (injust perquè cobres massa, d’acord amb el que diuen els guanyadors amb majoria absoluta a les generals, fet que els atorga la possessió de la veritat absoluta). Si a més d’això tens càrregues familiars –allò que temps enrere es deia família- segur que vas plorant per les cantonades tot queixant-te que et manca temps per fer no sé què.
Avui dia al món hi ha gent per a tot. Existeix una anècdota segons la qual un cèlebre torero i el filòsof Ortega y Gasset són presentats. El torero mostra molt d’interès a saber a què es dedica aquell senyor tan distingit. Li diuen: “A pensar”. L’altre, com és propi del seu ofici, entra directament a matar: “Desde luego, hay gente p’a tó”. Avui dia hi ha encara encesos debats sobre si el torero era El Gallo o en Guerrita, la qual cosa confirma que, efectivament, hi ha gent que es dedica a qualsevol cosa. Idò bé, també hi ha gent que aconsella com gestionar millor el nostre temps.
No et gastis els teus sous malaguanyats en pagar assessoraments innecessaris, perquè des de la brillant ment d’un especialista informàtic d’Estats Units, anomenat Rob Rhinehart, ens arriba la resposta definitiva per arrabassar-li dos, tres o més hores de temps al dia. Com que aquest jove no ha reeixit inventant cap nou software ni cap xip prodigiós, ha reorientat el seu esperit emprenedor cap a una revolució nutricional. Que em diries si t’ofereixen la possibilitat de substituir els tres o quatre àpats del dia per la ingestió de tres sobres els quals, convenientment barrejats amb aigua i batuts, t’aporten tots els ingredients necessaris per romandre viu fins a la vellesa. Dic fins a la vellesa i no fins a la edat de jubilació perquè tampoc es tracta d’exagerar les virtuts del producte.
Només es tracta d’exercitar un poc l’amnèsia: d’oblidar-te que el nom de Soylent està inspirat en una peli on els protagonistes s’alimentaven exclusivament d’un beuratge fet a partir de carn humana.
Algú objectarà que això ja ho van inventar fa molt de temps. Que els astronautes del programa Apol·lo ja consumien aquestes porqueries. Qui no recorda, d’altra banda el famós Biomanán –ara significativament obligat a dir-se Bimanán. Res, oblidau-vos-en. Tot això són succedanis, remots antecedents de l’autèntica meravella científica anomenada Soylent. Repetesc: So-y-lent. (rebutja imitacions). Quants centenars d’hores a l’any et passes arrossegant carrets, bosses de la compra, cuinant, desfent-te dels residus, fent cua per aconseguir taula en restaurants i gastrobars reputats. Oblida-te’n de tot això: tres sobres de Soylent al dia, la comanda, preparació i la deglució dels quals et suposaran uns pocs minuts. Només es tracta d’exercitar un poc l’amnèsia: d’oblidar-te que el nom de Soylent està inspirat en una peli on els protagonistes s’alimentaven exclusivament d’un beuratge fet a partir de carn humana. També seria convenient abstreure’s del sabor a cartó humit del Soylent. Quant als controls de seguretat alimentària, estudis mèdics, etc., millor deixem-ho córrer. Si determinades franquícies no paren d’expandir-se al mateix ritme que el volum dels seus clients, de quin carall de controls estam parlant? O és que ara discriminarem un producte només perquè sona massa avantguardista?
Passa’t al Soylent i, en compensació, disposaràs d’unes quantes hores addicionals al dia per allò que et complagui més. Em semblaria molt noble que aquest regal de temps l’invertissis a aprendre idiomes, a fer més esport, a dedicar més temps a la família. Però què vols que et digui. Tot això em sona als bons propòsits que tots feim el primer dia de l’any i que després mai complim, tant si tenim temps com si no. No hi ha pressa a l’hora de plantejar-se objectius més realistes, perquè, ara que hi pens, se m’ha oblidat comentar-te que el Soylent de moment només es comercialitza a Estats Units i al Canadà. Però tard o d’hora el tendrem aquí i llavors caldrà prendre una decisió. En aquest sentit voldria recordar-vos com ens agrada per aquestos barris la festa, veure la tele o conectar-nos a Internet fins a hores indecents. Això és tradueix en un déficit d’hores de son letal per al nostre organisme.
On pens gaudir de veritat és perllongant la gloriosa migdiada. Una d’aquelles migdiades en la qual assoleixes la fase R.E.M. fins al punt que en Michel Stype et dedica en exclusiva un concert acústic.
Així que vosaltres faceu allò que us plagui, però jo quan m’arribi la primera comanda de Soylent l’aprofitarè per dormir, per clapar, unes quantes hores més al dia. Em podré llevar més tard perquè el desdejuni quedarà reduït a un parell de glops. A la nit, tres quarts del mateix gràcies al temps estalviat en sopar. Però sobretot, on pens gaudir de veritat és perllongant la gloriosa migdiada. Una d’aquelles migdiades en la qual assoleixes la fase R.E.M. fins al punt que en Michel Stype et dedica en exclusiva un concert acústic. Compte, estic parlant d’aquells episodis de pèrdua de consciència on et calen com a mínim entre deu i quinze minuts després de despertar-te per recordar com et dius, el teu estat civil o si ets partidari de la truita amb ceba o sense ceba. Si no assoleixes aquest estat, et deman que mesuris les teues paraules. Perquè tractar la santa migdiada com si fos una miserable becaina, comparar-la amb uns quants minuts de vulgar ensopiment, això és un pecat. De fet, esdevindria tan inapropiat com dir-li menjar al Soylent.
