El Consell celebra que les converses amb la propietat hagin servit perquè s’actuï d’urgència per conservar la torre des Llucs

@Noudiari / El Consell d’Eivissa celebra que finalment s’hagi procedit a l’apuntalament de la torre de sa Torre o des Llucs (Sant Antoni de Portmany), gràcies a les gestions fetes des del Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut amb la propietat i com a passa prèvia necessària per a la futura rehabilitació integral de l’estructura.

Les feines d’apuntalament de l’estructura i de cobriment de la coberta que està realitzant la propietat durant aquestes setmanes van encaminades a evitar que les esquerdes i l’erosió dels murs, així com les filtracions de la coberta, acabin per provocar l’esfondrament de la torre.

La torre de sa Torre o torre des Llucs és una estructura de refugi i defensa constituïda de planta baixa i pis i de la mateixa tipologia d’altres torres històriques de la ruralia eivissenca, que ja es troba documentada l’any 1629 per Joan Marí Cardona. Es troba ubicada a la vénda des Bernats de Sant Antoni de Portmany i forma part d’un conjunt en el qual també hi ha un casament de gran interès arquitectònic, avui dia en ruïnes.

La torre, que compta amb el màxim grau de protecció patrimonial, la de bé d’interès cultural, des de l’any 1949, es trobava des de feia anys en estat de total abandonament i el seu deteriorament feia necessària una intervenció urgent per tal d’evitar-ne el col·lapse. Aquesta greu situació ja havia estat advertida l’any 2004 a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i el 2014 va ser denunciada per l’Institut d’Estudis Eivissencs.

El conseller d’Educació, Cultura, Patrimoni, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas, ha volgut destacar la predisposició de la propietat a trobar una solució negociada per evitar la desaparició d’aquest bé patrimonial, en unes converses que ha mantengut personalment amb el suport de l’equip tècnic i jurídic de l’àrea de Patrimoni. Això no obstant, ha insistit en què «es tracta d’una solució provisional d’urgència, que passa necessàriament per la futura rehabilitació integral de la torre que hauria d’incloure, en la mesura del possible, també el casament contigu».

Ribas ha reconegut l’esforç econòmic que suposa el manteniment en condicions d’un bé patrimonial, però ha assegurat que «la major part del patrimoni immoble és en mans de particulars i la llei és molt clara respecte als deures dels propietaris pel que fa al manteniment d’aquestos béns, un manteniment que no és incompatible amb donar-los un ús, sempre que no n’alteri els seus valors. El que no és coherent és que l’existència d’un bé patrimonial sigui un hàndicap només per al seu manteniment i després ens trobem que en alguns casos sí serveix a l’hora d’especular amb el valor immobiliari d’una propietat. Afortunadament cada vegada existeix una major consciència social respecte al deure col·lectiu de conservar i difondre la riquesa patrimonial que posseïm a l’illa d’Eivissa».

El conseller no ha volgut defugir de la responsabilitat que tenen les administracions públiques competents en la salvaguarda del patrimoni i en el deure de donar recolzament a nivell econòmic i tècnic als propietaris de béns patrimonials, tot i les limitacions de recursos, especialment humans, de l’administració i, en aquesta línia, ha assegurat que «estan a punt de publicar-se unes noves bases de subvencions en matèria de Patrimoni més simples i flexibles, que, a més, han de servir per persuadir cada vegada a més propietaris en la necessitat de mantenir i rehabilitar el patrimoni gràcies a l’important recolzament econòmic que s’ofereix i a les facilitats que es volen donar a través d’aquestes ajudes».