@Noudiari · Ara Balears / Els advocats de la Comunitat Autònoma han fet servir els mateixos arguments polítics que ha repetit José Ramón Bauzá i Núria Riera d’ençà de la sentència del TSJIB que dia 22 de setembre dictà l’anul·lació del TIL en el recurs de cassació. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, emperò, tindrà la darrera paraula per decidir si el recurs es trasllada al Tribunal Suprem, tal com ha sol·licitat l’Executiu.
En l’escrit de petició d’autorització de la cassació a la Sala del TSJIB, el Govern diu que el decret de Tractament Integrat de Llengües anul·lat no és una norma «que regula la llengua catalana, ni tan sols l’ensenyament de la llengua catalana». Consideren que es tracta d’una norma que «entra de ple en l’àmbit educatiu i no de l’ensenyament de la llengua catalana», ja que «no conté una regulació específica de la llengua catalana o de l’ensenyament en llengua catalana».
Partint d’aquest argument, l’Advocacia de la Comunitat Autònoma argumenta que, en tant que el decret TIL regula l’ensenyament i no la llengua catalana, el que era preceptiu era consultar el Consell Escolar de les Illes Balears, on «també hi ha representada la Universitat de les Illes Balears». L’escrit, de fet, exposa que «l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears no diu que els informes de la UIB siguin preceptius ni vinculants» i que, per tant, «cap norma» no exigia un informe de la UIB amb caràcter preceptiu.
