@Joan-Albert Ribas / L’autora, Oti Corona, va néixer a Eivissa l’any 1972 i ha dedicat els darrers vint anys a la docència, professió que comparteix amb l’escriptura. Resideix a Girona i és col·laboradora de Nou Diari en una secció que significativament ha titulat «El color púrpura». Si l’heu seguit al llarg d’aquesta sèrie d’articles, haureu observat que sempre són reivindicatius, de vegades amb un toc resignadament humorístic (en aquest sentit us recoman la lectura del que va titular «Basat en fets reals»); aquest to reapareix en algun moment en el personatge de la Virgínia, coprotagonista d’Emprendades. Coneixent aquestes col·laboracions podeu immergir-vos millor en la lectura d’aquesta novel·la, obra amb la qual Oti Corona va obtenir el Premi Ciutat d’Eivissa de Novel·la 2018 i que s’ha presentat l’abril de 2019.
Emprendades
Les dues protagonistes, n’Eulària (majora eivissenca mateuera, ferma, forta d’ideals i amb una dura trajectòria vital) i la Virgínia (catalana resident a Eivissa, amb dubtes seriosos sobre una relació de parella que sembla conduir-la cap a l’autodestrucció) es coneixen amb el pretext d’un treball de final de grau que la Virgínia està intentant compaginar amb una feina grisa i amb la cura, pràcticament sola, de la seua filla petita. La investigació és sobre el vestir antic a l’illa d’Eivissa i, així, es coneixen en una de les entrevistes del treball de camp per a aquest estudi.
Els personatges femenins, la Virgínia i n’Eulària, a les quals hem de sumar na Margalida (una altra dona eivissenca que té un paper important en la trama novel·lesca) són potents, rodons, seguint la terminologia d’E. M. Foster a Aspects of the novel; és a dir, citant aquest gran novel·lista i crític anglès, són personatges que porten com a bagatge allò que és imprevisible de la vida (de la vida a les pàgines d’un llibre) i, en utilitzar-los, la novel·lista aconsegueix la seua tasca d’aclimatació i harmonitza el gènere humà amb la resta d’aspectes, sobretot sociopolítics, de la seua obra.
Els personatges masculins, en canvi, són plans, és a dir, estereotipats, construïts a l’entorn d’una sola idea o qualitat, sense una evolució al llarg d’Emprendades. Així tenim en Xavi (marit de la Virgínia, rutinari, previsible en les seues reaccions, generalment immadures) i en Miquel (marit de na Margalida, caricaturitzat com un espècimen habitual a la ruralia eivissenca i, per sort, en vies d’extinció). En Mateu, ja el trobareu, intermitentment, durant la lectura, en seria l’única excepció.
Sense voler desvetllar la trama, s’ha de comentar que està desenvolupada en dos moments històrics de les Pitiüses (Formentera també hi té un paper crucial): el primer al voltant dels del primer terç del segle vint, sobretot en temps de la Segona República, la Guerra Civil i els durs primers anys de postguerra; el segon és moment actual de l’Eivissa immergida en el món de les agències immobiliàries i la indústria turística, però amb una part forana, rural, que Oti Corona traça com a mantenidora de l’essència del poble eivissenc. Aquests dos plans narratius mai no es confonen, estan ben delimitats, fins i tot marcats per usos lingüístics diferenciats.
Estam, per tant, davant una novel·la alhora reivindicativa i literàriament original i ben travada, la lectura de la qual porta a la reflexió universal sobre on ens trobam a l’Eivissa del segle XXI i d’on venim no fa tants d’anys.
