L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) va celebrar entre els dies 4 i 25 de novembre el seu XLVII Curs Eivissenc de Cultura, titulat Espècies invasores. Canvis i impactes en el medi natural pitiús, amb la intenció de donar a conèixer l’opinió de diversos experts en història natural i ciències biològiques, així com d’entitats involucrades en la preservació del medi natural d’aquestes illes, i de generar un debat social “per a què la problemàtica actual de l’entrada d’espècies invasores que amenacen la fauna i la flora de les illes Pitiüses es pugui combatre efectivament”, tal com expliquen des de l’entitat.
L’Institut assenyala que poc després de finalitzar el curs va fer arribar les principals conclusions recollides a les institucions públiques relacionades amb Eivissa i Formentera per a què les tenguin en consideració. Una d’aquestes conclusions és, per exemple, que “l’amenaça” actual sobre la supervivència de les espècies de sargantana (Podarcis pityusensis) a les illes d’Eivissa i Formentera i els illots adjacents és “elevadíssima per mor de l’entrada registrada des de l’any 2003 de serps”, que n’han esdevingut espècies depredadores, per “la manca d’actuacions efectives per a la seua erradicació”. En aquest sentit, l’IEE apunta que aquest es tracta d’un problema que no pot tornar-se a repetir per part de les administracions.
A més a més, “les amenaces sobre l’equilibri en la fauna i la flora pitiüses són actualment molt diverses. El becut negre està acabant amb les pitreres, el becut vermell ataca les palmeres, la cotxinilla porpra (Dactylopius coccus) fa malbé les figueres de pic… I aquestes són només algunes de les plagues que estan amenaçant el nostre medi natural“, afegeix l’entitat cultural al document on s’expliquen les conclusions. En aquesta, exposa com a tercera conclusió del curs esmentat que “és urgent l’aplicació de mesures legislatives i administratives per evitar l’entrada a Eivissa de serps en els troncs d’oliveres per a ús ornamental i que són importades per via portuària”.
En aquest sentit, l’Institut opina que “la lliure circulació de mercaderies que propugna la Unió Europea no pot ser una porta oberta a l’entrada d’espècies que amenacin les locals”, més quan aquestes no es poden extreure dels límits insulars.
També s’hauria de contemplar, diu el text, la limitació de l’entrada dels troncs d’oliveres per a ús ornamental, sigui a través d’una veda o de la posada en marxa d’un espai on passin una quarentena per poder capturar els possibles individus de serps hivenants (i ous) en el seu interior. També demanen que les administracions públiques insulars promocionin l’ús de plançons d’espècies arbòries locals “per a usos de jardineria per la seua adaptació climàtica i absència d’espècies invasores”.
D’altra banda, al comunicat s’exigeix que s’eviti l’entrada d’espècies invasores de forma fraudulenta: “Perquè molts dels seus individus acaben sent alliberats en el medi natural, esdevenint una amenaça per a la fauna i flora locals”.
Una estratègia balear
Per a millorar aquesta situació mediambiental, l’entitat aposta clarament per una estratègia coordinada a escala balear sobre les espècies invasores, a més d’un catàleg d’espècies invasores i programes d’actuació amb caràcter plurianual. Així, el Govern de les Illes Balears, segons les conclusions a les quals ha arribat l’IEE després del curs, hauria de “poder comptar amb més recursos humans en tasques de vigilància i d’assessorament jurídic per fer més efectiva la lluita contra les males pràctiques en matèria natural”.
El patrimoni natural, tan important com els altres
Per un altre costat, l’Institut d’Estudis Eivissencs demana a les institucions que al patrimoni natural se li doni la mateixa importància que rep el patrimoni cultural per part de la societat pitiüsa i les seues administracions: “Així com la preservació del patrimoni històric, artístic o cultural, per posar uns exemples, ha set assumida per la societat d’Eivissa i Formentera i les institucions que les regeixen, el mateix ha de succeir amb el patrimoni natural”. És per aquest motiu que “la conservació de la bioma i de la biota de les illes d’Eivissa i Formentera ha de ser un objectiu prioritari de les administracions públiques en el marc d’una política sostenible“, agrega.
Major preservació per als illots
A més a més, l’IEE assegura que els illots adjacents a Eivissa i Formentera han de ser objecte d’una major preservació, especialment pel que fa a les visites que se’n fan i els protocols que s’hi apliquen; i tampoc oblida la importància del medi marí pitiús: “El bon estat dels ecosistemes marins i les espècies considerades estructurals és la millor eina de lluita contra l’assentament d’espècies invasores marines”.
“Finalment, les administracions insulars han de posar en funcionament i de forma efectiva polítiques que evitin la pèrdua d’equilibri ecològic produit pels éssers humans i les seues activitats”, conclouen des de l’IEE.
Aquestes conclusions exposades per l’Institut s’adrecen als responsables del Govern de les Illes Balears, al Consell d’Eivissa, al Consell de Formentera i als cinc Ajuntaments de l’illa d’Eivissa.
