Las Pitiüses disposaran de tres noves zones d’especial protecció per a les aus

@Noudiari/ Les Illes Balears disposaran d’11.775,03 hectàrees més (un 8,44 %) de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), després que el Consell de Govern hagi acordat avui iniciar el procediment per declarar-ne o ampliar-ne onze: vuit a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera, corresponents a dos illots, un penyalar marí, una zona humida de 43,85 ha i diverses zones forestals (3.690,51 ha), de garriga (5.401,96 ha) i de conreus cerealístics de secà (2.593,74 ha), que se sumaran a les 138.710 hectàrees actuals.

La ZEPA és un instrument que preveu la normativa europea l’objectiu del qual és garantir la protecció de determinades espècies d’aus. L’avenç dels coneixements disponibles i els canvis sobrevinguts en la distribució d’aus a les Illes Balears aconsella modificar i completar la xarxa de ZEPA de l’arxipèlag, motiu pel qual el Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat ha elaborat una proposta d’ampliació de determinades ZEPA i de declaració de noves ZEPA, que no es revisaven des de fa vuit anys.

La proposta inclou la declaració de vuit noves ZEPA (a Mallorca, la Costa Nord-Oest de l’illa, Maristany, el Pla de Vilafranca, el Pla des Blanquer i Son Real; a Eivissa, l’Illa d’en Calders i la Illeta de Cala Salada, i a Formentera, Punta Prima), la declaració com a ZEPA del Lloc Interès Comunitari (LIC) de Randa i l’ampliació de les ZEPA de sa Costera i de la Marina de Llucmajor.

Els criteris generals per a l’ampliació o la modificació de ZEPA responen a la necessitat de completar la cobertura d’aquesta figura de protecció per a les espècies més amenaçades i escasses de la comunitat autònoma; en concret, per al virot petit (Puffinus mauretanicus), endemisme i considerat una de les espècies més amenaçades d’Europa; l’àguila peixatera (Pandion haliaetus), el rapinyaire més escàs de l’Estat espanyol; el voltor negre (Aegypius monachus), la gavina roja (Larus audouinii) i el corb marí (Phalacrocorax aristotelis), espècies amenaçades qualificades com a vulnerables, i l’arpella cendrosa (Circus pygargus), escassíssima a Mallorca.

També es compleix el compromís assumit amb la Unió Europea de qualificar com a ZEPA les zones de reproducció de la reintroduïda àguila coabarrada (Aquila fasciata) per mitjà del programa LIFE. Algunes parelles s’han establert a ZEPA de la serra de Tramuntana, però, en el cas del Pla de Mallorca, al massís de Randa. D’altra banda, la importància de la Marina de Llucmajor com a zona d’assentament juvenil és determinant per a l’ampliació d’aquesta ZEPA.

Així mateix, és necessari completar la xarxa de ZEPA amb la protecció efectiva de les zones agrícoles de més interès ornitològic: l’avifauna lligada als usos agraris és precisament la que té una recessió més general en l’àmbit europeu, i, en conseqüència, és convenient actuar en la protecció d’aquests agrosistemes, que ha d’incloure l’estímul del manteniment de les pràctiques agràries. Aquest criteri ha estat determinant per al Pla de Vilafranca i el Pla des Blanquer.

En altres ocasions, el motiu de la declaració resideix en la necessitat de crear l’instrument de protecció d’espais de singularitat manifesta, com és el cas de les illes d’en Calders i Cala Salada, o la petita zona humida de Maristany.

La mesura beneficia com a mínim 51 espècies d’aus; a més, alguns d’aquests espais tenen valor per a altres espècies protegides de rèptils o vegetals.