@Noudiari / El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la consellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur, així com la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, i l’arqueòloga i antropòloga forense Almudena García-Rubio, han presentat avui els resultats de l’exhumació al cementeri de Sant Ferran duta a terme a finals de novembre i inicis de desembre de l’any passat.
L’objectiu de l’exhumació era la recuperació de les restes de Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna), Josep Ribas Marí (Pep de Baix), Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià), Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d’en Corda), Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral), assassinats el dia 1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.
Resultats
Els treballs van consistir en 6 sondejos a l’interior i 5 sondejos a l’exterior del cementeri de Sant Ferran a més de la revisió de les restes de l’ossera. És just en aquest darrer espai on es trobaren tres fragments d’os, dos de crani i un d’húmer, amb orificis d’entrada i marques produïdes per trets d’armes de foc. A més, a l’exterior del cementiri es van trobar restes de quatre projectils de Màuser, calibre 7 mm, emprats en l’afusellament.
Durant aquest 2018 s’ha efectuat la comparació genètica de les restes trobades amb l’ADN dels familiars dels cinc assassinats. Malauradament, les restes òssies trobades no contenien mostres suficients per a l’anàlisi, així que la via genètica ha quedat aturada en aquest punt.
D’altra banda, s’ha dut a terme la recerca de les causes de mort en el registre civil de totes les persones enterrades al cementiri donant com a resultat que cap dels difunts ho va ser a causa d’arma de foc. Aquest fet recolza doncs la hipòtesi de que les restes trobades pertanyen a tres de les cinc víctimes afusellades.
“Aquesta investigació documental ens permet assegurar que les restes trobades corresponen a tres de les cinc persones assassinades a la tàpia del cementiri de Sant Ferran” ha certificat Fanny Tur, una evidència que per a la consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, ajuda a tancar el relat del que va passar l’1 de març del 1937. “Gràcies a la Llei de fosses i al fet que la comissió decidís exhumar la fossa de Sant Ferran, a Formentera s’ha parlat d’aquest tema i les famílies han pogut expressar el que havien viscut”.
Govern i Consell han deixat en mans de les famílies dels afusellats la decisió del destí de les restes localitzades, tot i que se’ls ha proposat que aquestes siguin dipositades en una urna que s’instal·laria al cementiri junt a una placa que recordi els fets esdevinguts l’1 de març del 1937.
«Durant aquest 2018 s’ha efectuat la» (…).
En fin: yo ya paso… os doy por imposibles.
Qué graciosos sois xD De verdad ¿eh? Rectificar la noticia, está bien, pero editar un comentario personal… ¿ética periodística, os suena?
Y es una tentación muy extendida. Dejé de visitar las páginas de otro diario digital, precisamente por ello. Un día comentaba sobre la relación de los accidentes de tráfico, y los atropellos de ancianos en los pueblos de Ibiza. Y el redactor, que no estaba de acuerdo con las multas de los radares, simplemente, borró el comentario, y puso uno de él respondiéndome al mío en relación al ansia recaudatoria de los mismos. Fatalmente, justo al día siguiente, un anciano fue atropellado por un conductor con exceso de velocidad.
Ya no he vuelto a pasarme por ese diario, ni a comentar nada.
Hacer y deshacer los comentarios es una falta de respeto inaceptable en un gran diario y en determinados países. Es una gran tentación, sin duda. Pero no es correcto.
Este diario, ha cambiado, ya no es el mismo de antes. No sé si son las personas, o qué, pero la relación que existía entre los redactores y los consumidores, es evidente que ya no se da.